segurs.cat

Diccionari · Concepte

Principi indemnitzatori

El principi indemnitzatori és la regla bàsica de l'assegurança de danys: la indemnització ha de reparar el patrimoni de la persona assegurada sense enriquir-la. La Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança, l'enuncia a l'article 26 i el desplega en una sèrie de regles sobre suma assegurada, sobreassegurança, infraassegurança i pluralitat d'assegurances.

L'article 26 LCS

L'article 26 de la Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança (LCS) conté el principi en una frase: "L'assegurança no pot ser objecte d'enriquiment injust per a l'assegurat. Per a la determinació del dany s'ha d'atendre al valor de l'interès assegurat en el moment immediatament anterior a la realització del sinistre". A partir d'aquesta regla, la llei construeix el règim de la indemnització a la assegurança de danys (Títol II, articles 25 a 79).

Al costat de l'article 26, l'article 27 LCS hi posa el límit superior: la suma assegurada representa la indemnització màxima per sinistre. Així, la indemnització real està doblement acotada: no pot superar el dany efectivament causat ni la suma pactada al contracte.

Com es desplega el principi a la LCS

El principi indemnitzatori es projecta sobre diverses regles concretes del Títol II:

  • Sobreassegurança (article 31 LCS) — si la suma assegurada supera notablement el valor de l'interès, qualsevol part pot exigir la reducció de la suma i de la prima i, si es produeix el sinistre, l'asseguradora "indemnitzarà el dany efectivament causat", no la suma inflada. Si hi ha mala fe del prenedor, el contracte és ineficaç.
  • Infraassegurança i regla proporcional (article 30 LCS) — si la suma assegurada és inferior al valor real, l'asseguradora indemnitza el dany en la mateixa proporció en què la suma cobreix l'interès, llevat de pacte exprés en contra.
  • Pluralitat d'assegurances (article 32 LCS) — diverses pòlisses sobre el mateix interès i risc contribueixen a la indemnització en proporció a la suma assegurada respectiva, "sense que pugui superar-se la quantia del dany".
  • Subrogació (article 43 LCS) — un cop pagada la indemnització, l'asseguradora pot exercir contra el tercer responsable les accions que correspondrien a l'assegurat, fins al límit del que ha pagat. Reforça el principi: l'assegurat no rep una quantitat i, alhora, conserva la reclamació.

L'única excepció: la pòlissa estimada

L'article 28 LCS permet que les parts acordin un valor convingut per a l'interès assegurat —la pòlissa estimada—, que es pren com a referència de la indemnització. L'asseguradora només pot impugnar el valor pactat si l'acceptació es va prestar amb violència, intimidació o dol, o si per error el valor estimat és notablement superior al valor real fixat pericialment. És una excepció controlada, no una via per neutralitzar el principi.

El contrast amb l'assegurança de persones

En l'assegurança de persones (Títol III de la LCS, articles 80 a 106) la lògica és diferent. L'article 80 LCS la defineix com el contracte que cobreix "tots els riscos que poden afectar l'existència, la integritat corporal o la salut de l'assegurat", i la prestació es fixa generalment com un capital convingut o una renda determinada al contracte, no com a reparació estricta d'un dany patrimonial. A més, l'article 82 LCS exclou la subrogació de l'asseguradora contra el tercer responsable un cop pagada la prestació (amb l'excepció de les despeses d'assistència sanitària). La família contractual és una altra: el principi indemnitzatori, en sentit estricte, no s'hi projecta amb la mateixa intensitat.

Per què importa

El principi indemnitzatori té conseqüències pràctiques quotidianes: explica per què contractar una pòlissa amb una suma assegurada superior al valor real del bé no genera una indemnització més alta, per què en cas de robatori o sinistre l'asseguradora pot rebatre certes reclamacions amb el peritatge de l'interès assegurat, i per què el lucre cessant té un règim propi a part (article 63 LCS): la suma destinada a reparar el dany és una cosa, i el guany deixat d'obtenir, una altra. Aquesta entrada és divulgativa i no quantifica indemnitzacions.

Fonts i notes