Diccionari · Concepte
Regla proporcional
La regla proporcional és el mecanisme legal previst a la Llei de Contracte d'Assegurança per a la infraassegurança: si en el moment del sinistre la suma assegurada és inferior al valor de l'interès assegurat, la indemnització es redueix en la mateixa proporció en què el capital declarat cobreix el valor real. Apareix sobretot en assegurances de danys, especialment a la llar.
Marc legal bàsic
L'article 30 de la Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança (LCS) ho expressa de manera concisa: "Si en el momento de la producción del siniestro la suma asegurada es inferior al valor del interés, el asegurador indemnizará el daño causado en la misma proporción en la que aquélla cubre el interés asegurado". El mateix article permet que les parts excloguin la seva aplicació "de común acuerdo", a la pòlissa o amb posterioritat: és la coneguda derogació de la regla proporcional.
Com sol funcionar a la pràctica
- Per partida. S'aplica de manera independent a cada bloc o partida amb capital propi (continent, contingut, objectes especials), no sobre una xifra global.
- També en sinistres parcials. No cal una pèrdua total per a la seva aplicació: pot reduir la indemnització fins i tot en danys moderats o petits.
- Sense exigència de mala fe. Opera per la pròpia mecànica del contracte; no requereix dol de la persona prenedora.
- Derogable. Algunes pòlisses la deroguen sempre que el capital declarat compleixi uns mínims marcats per la pròpia companyia (sovint anomenats marges de tolerància).
No és el mateix que una franquícia, un sublímit o una exclusió
La franquícia és un import (o percentatge) que la persona assegurada assumeix per cada sinistre cobert. El sublímit és el límit econòmic específic d'una garantia o partida dins d'una pòlissa. La exclusió deixa fora de la cobertura un supòsit determinat. La regla proporcional, en canvi, no canvia què cobreix la pòlissa: només en quina quantia es liquida la indemnització, en funció de la infraassegurança. Les quatre figures poden conviure en una mateixa pòlissa.
Quan apareix amb més freqüència
- Assegurança de llar: és l'àmbit on amb més freqüència s'aplica, especialment en sinistres on el capital declarat per al continent és inferior al cost de reconstrucció o quan el contingut s'ha calculat amb xifra rodona.
- Comunitat de propietaris: quan el capital de l'edifici no s'actualitza després d'obres de rehabilitació o ampliació.
- Assegurances de comerç, oficina o local: especialment després de reformes o quan s'incorpora nou material a l'inventari.
- Altres rams de danys on hi ha un valor del bé a comparar amb la suma assegurada.
Què revisar per evitar la seva aplicació
- Capital del continent: comparar-lo amb una estimació prudent del cost de reconstrucció a preu actual, no amb el preu de mercat.
- Capital del contingut: estimar partides (mobles, electrodomèstics, electrònica, roba) en lloc d'una xifra rodona.
- Clàusules de derogació o tolerància previstes al condicionat de la pòlissa.
- Actualitzacions després de reformes, compres importants o canvis d'ús de l'habitatge.
Fonts i notes
- Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança — articles 25 a 31 i 38 (interès, principi indemnitzatori, suma assegurada, regla proporcional, sobreassegurança, concurrència d'assegurances i peritatge contradictori).
- Drets en assegurances — Agència Catalana del Consum.