Diccionari · Concepte
Sobreassegurança
La «sobreassegurança» (en castellà, sobreseguro) és la situació en què la suma assegurada d'una pòlissa de danys supera notablement el valor real de l'interès assegurat. Com que l'assegurança no pot ser font d'enriquiment, assegurar de més no fa cobrar més: la llei preveu mecanismes per corregir-ho.
Què diu la llei (article 31 LCS)
L'article 31 de la Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança (LCS) estableix que, si la suma assegurada supera notablement el valor de l'interès, qualsevol de les parts —el prenedor o l'asseguradora— pot exigir la reducció de la suma i de la prima, i l'asseguradora ha de restituir l'excés de primes percebudes. El llindar és qualitatiu («notablement»), no un percentatge fix.
Què es cobra en cas de sinistre
Si es produeix el sinistre, l'asseguradora indemnitza el dany efectivament causat, no la suma inflada. Això és una aplicació directa del principi indemnitzatori de l'article 26 LCS: el contracte repara el dany real i no pot ser una font d'enriquiment injust. És, per tant, el contrari del cas d'infraassegurança, on s'aplica la regla proporcional de l'article 30 LCS.
Sobreassegurança per mala fe
L'article 31 LCS afegeix un supòsit específic: si la sobreassegurança es deu a mala fe de l'assegurat, el contracte esdevé ineficaç, si bé l'asseguradora de bona fe pot retenir les primes vençudes i la del període en curs. Aquest és un dels supòsits de l'article, no la regla general: el cas habitual es corregeix amb la reducció de suma i prima.
Aquesta entrada és divulgativa i no constitueix assessorament. La sobreassegurança és un concepte propi de l'assegurança de danys; no s'aplica de la mateixa manera a l'assegurança de persones.
Fonts i notes
- Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança — articles 26, 30 i 31.