Sobreassegurança i infraassegurança: quina diferència hi ha i per què importa

1. Per què una assegurança no et pot fer guanyar diners

El punt de partida és el principi indemnitzatori de l'article 26 de la Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança (LCS): l'assegurança no pot ser una font d'enriquiment injust per a l'assegurat. La indemnització repara el dany, no més; i per determinar-lo es té en compte el valor de l'interès assegurat en el moment immediatament anterior al sinistre. Aquesta idea —no es pot cobrar més que el dany real— és la que explica tant la sobreassegurança com la infraassegurança.

2. Suma assegurada i valor real: dos números que no sempre coincideixen

La suma assegurada és la xifra que consta a la pòlissa; segons l'article 27 LCS, és el límit màxim de la indemnització per sinistre. El valor de l'interès és el que realment val el bé assegurat. Quan els dos números divergeixen apareixen els dos escenaris d'aquest article.

3. Infraassegurança: quan el capital es queda curt

Hi ha infraassegurança quan, en el moment del sinistre, la suma assegurada és inferior al valor de l'interès. L'article 30 LCS hi aplica la regla proporcional: l'asseguradora indemnitza el dany en la mateixa proporció en què la suma cobreix el valor. Això opera també en danys parcials, no només en pèrdues totals. El segon paràgraf de l'article 30 permet, això sí, que les parts excloguin de comú acord aquesta regla (base dels pactes a primer risc). L'article regla proporcional i infraassegurança ho desenvolupa amb un exemple en context de llar.

4. Sobreassegurança: per què assegurar de més no et fa cobrar més

Hi ha sobreassegurança quan la suma assegurada supera notablement el valor de l'interès. L'article 31 LCS hi preveu dues regles:

• Reducció de suma i prima: qualsevol de les parts —el prenedor o l'asseguradora— pot exigir reduir la suma assegurada i la prima, i l'asseguradora ha de restituir l'excés de primes cobrades.
• Indemnització limitada al dany real: si es produeix el sinistre, l'asseguradora indemnitza el dany efectivament causat, no la suma inflada. Pel principi indemnitzatori, assegurar de més no compra una indemnització més gran: només es recupera el dany real.

5. Quan hi ha mala fe

L'article 31 LCS afegeix una conseqüència per al cas que la sobreassegurança es degui a mala fe de l'assegurat: el contracte esdevé ineficaç. L'asseguradora de bona fe pot, tot i això, retenir les primes vençudes i la del període en curs. Convé matisar-ho: la ineficàcia per mala fe és un dels supòsits de l'article 31, no la regla general; el cas habitual de sobreassegurança es corregeix amb la reducció de suma i prima, no amb la pèrdua del contracte.

Infraassegurança i sobreassegurança: comparació

Situació	Relació suma / valor	Conseqüència principal (LCS)
Infraassegurança	Suma assegurada inferior al valor real.	Regla proporcional: indemnització reduïda en proporció (article 30), tret de pacte en contra.
Sobreassegurança	Suma assegurada notablement superior al valor real.	Reducció de suma i prima; en sinistre, només el dany real (article 31). Mala fe: contracte ineficaç.

6. Com mantenir la suma alineada amb el valor real

La posició més segura és que la suma assegurada s'aproximi al valor real del bé. Algunes pòlisses preveuen mecanismes per ajudar-hi: la revisió o actualització periòdica de capitals i, en certs casos, la pòlissa estimada de l'article 28 LCS, en què les parts fixen de comú acord el valor de l'interès (l'asseguradora només el pot impugnar en supòsits concrets de violència, intimidació, dol o error amb desviació notable). No són la norma per defecte, sinó eines que cal valorar amb la corredoria.

7. Què mirar a la teva pòlissa

• Si la suma assegurada de cada partida (continent, contingut, existències) s'ajusta al valor real i actualitzat.
• Si la pòlissa preveu revisió automàtica de capitals.
• Si hi ha pactes que exclouen la regla proporcional (primer risc) o una pòlissa estimada.
• Si conviuen sublímits que limiten determinades partides per sota de la suma general.

Per a un negoci, l'article multirisc per a petita empresa recorda per què revisar el capital cada renovació; per a la llar, l'article sobre continent i contingut explica com es reparteix el valor.

8. Fonts i notes

El marc legal d'aquest article el formen els articles 26, 27, 30 i 31 de la Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança, dins del règim general de l'assegurança contra danys. L'article no recull imports, percentatges, exemples en euros ni fórmules de càlcul: la regla proporcional s'explica en termes de proporció, no de xifres. Per ajustar la suma assegurada d'una pòlissa concreta, cal acudir a una corredoria col·legiada o a un assessor independent.

Fonts oficials consultades

• Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança — articles 26, 27, 30 i 31 BOE
• Drets en assegurances Agència Catalana del Consum

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.

Continua la lectura

• → Regla proporcional i infraassegurança Desenvolupament de l'article 30 LCS aplicat a l'assegurança de la llar.
• → Continent i contingut en l'assegurança de la llar Com es reparteix el valor i per què la suma assegurada importa.
• → Multirisc per a petita empresa: què cal revisar Per què cal revisar el capital de continent, contingut i existències cada renovació.
• → Clàusules limitatives i delimitadores Tipus de clàusula que també decideixen què queda cobert i com es paga.
• → Sobreassegurança Definició curta del concepte (article 31 LCS).
• → Regla proporcional Reducció proporcional en cas d'infraassegurança (article 30 LCS).
• → Pluralitat d'assegurances Quan un mateix interès està assegurat amb diverses companyies (article 32 LCS).
• → Subrogació Dret de l'asseguradora a recuperar del tercer responsable (article 43 LCS).
• → Sublímit Límit econòmic específic d'una garantia dins d'una pòlissa.
• → Pòlissa Estructura del contracte on consten la suma assegurada i el valor.