Diccionari · Concepte

Coassegurança

La «coassegurança» és l'operació en què diverses asseguradores cobreixen, de comú acord entre elles i amb el prenedor, un mateix interès, risc i període de temps, repartint-se el risc en quotes determinades. Cada coassegurador respon, llevat de pacte en contrari, només en la proporció de la seva quota. És una figura pròpia de l'assegurança de danys, regulada a l'article 33 de la Llei de Contracte d'Assegurança.

Quan hi ha coassegurança (article 33 LCS)

L'article 33 de la Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança (LCS) parteix d'aquesta idea: quan, mitjançant un o diversos contractes referents al mateix interès, risc i temps, es produeix un repartiment de quotes determinades entre diverses asseguradores, amb acord previ entre elles i el prenedor, cada asseguradora queda obligada, llevat de pacte en contrari, a pagar la indemnització només en proporció a la seva quota.

Tres trets defineixen la figura:

  • Hi ha identitat d'interès, de risc i de període de temps.
  • Hi ha un acord previ entre les asseguradores i el prenedor; no són contractacions independents que coincideixen per casualitat.
  • El risc es reparteix en quotes determinades pactades.

La quota de cada coassegurador

La regla general és que cada coassegurador respon únicament en la proporció de la seva quota: és una responsabilitat mancomunada, no solidària. La solidaritat és l'excepció i només opera si s'ha pactat expressament («llevat de pacte en contrari»). Per això, en la coassegurança ordinària, l'assegurat no pot exigir tota la indemnització a una sola companyia tret que aquesta solidaritat s'hagi convingut.

L'entitat abridora

El mateix article 33 permet que el pacte de coassegurança encarregui a una o més asseguradores la subscripció dels documents contractuals o la gestió del contracte en nom de la resta. En la pràctica del sector, aquesta companyia que lidera l'operació es coneix com a entitat abridora. Sol ser qui negocia les condicions amb el prenedor, emet la pòlissa, centralitza la relació i gestiona el sinistre en nom del conjunt. Es tracta d'una funció que neix de la delegació prevista a l'article 33, no d'un terme definit literalment per la llei.

No és el mateix que la pluralitat d'assegurances

La coassegurança no s'ha de confondre amb la pluralitat d'assegurances (article 32 LCS). En la pluralitat o concurrència, el mateix interès queda cobert per diversos contractes independents, sovint contractats en moments diferents i sense coordinació prèvia entre les companyies. En la coassegurança, en canvi, hi ha una sola operació coordinada amb quotes pactades des de l'inici.

No és el mateix que el reassegurament

Tampoc no s'ha de confondre amb el reassegurament. El reassegurament és un contracte entre una asseguradora i una reasseguradora: l'assegurat no hi és part i no pot reclamar res directament a la reasseguradora. La coassegurança, en canvi, posa diverses asseguradores en relació directa amb el prenedor i l'assegurat. Una reparteix el risc cap endins (entre companyies); l'altra el reparteix amb visibilitat per al client.

En quins contextos apareix

La coassegurança és habitual en riscos d'alt valor que una sola companyia no vol o no pot assumir íntegrament: grans riscos industrials, obra civil i construcció, o actius de valor elevat. L'article 33 LCS no limita la figura a cap sector concret; són exemples de pràctica de mercat, no categories legals tancades.

Aquesta entrada és divulgativa i no constitueix assessorament jurídic ni contractual. Què s'aplica a cada operació depèn del condicionat i del pacte de coassegurança concret.

Fonts i notes