Diccionari · Concepte
Assegurança de danys
L'«assegurança de danys» és la gran família d'assegurances que té per objecte reparar una pèrdua patrimonial efectiva: el dany a un bé o al patrimoni de l'assegurat. La Llei de Contracte d'Assegurança la regula al seu Títol II i la construeix sobre dues idees: ha d'existir un interès assegurat i la indemnització no pot enriquir injustament qui la rep.
L'interès assegurat, condició sense la qual no hi ha contracte
L'article 25 LCS estableix que el contracte d'assegurança contra danys és nul si, en el moment de concloure'l, no existeix un interès de l'assegurat a la indemnització del dany. L'«interès» és la relació econòmica entre l'assegurat i el bé: el que té a perdre si el bé es malmet. Sense aquest interès, no hi ha assegurança de danys vàlida.
El principi indemnitzatori
L'article 26 LCS és la columna vertebral de tota la família: l'assegurança no pot ser objecte d'enriquiment injust per a l'assegurat, i el dany es determina pel valor de l'interès assegurat immediatament abans del sinistre. Dit d'una altra manera: la indemnització repara una pèrdua real, no genera un benefici. Aquest principi explica moltes de les regles del Títol II.
Suma assegurada, valor de l'interès i pòlissa estimada
La suma assegurada és el límit màxim de la indemnització per sinistre (article 27 LCS), i no s'ha de confondre amb el valor de l'interès. Les parts poden fixar de comú acord aquest valor en una pòlissa estimada (article 28 LCS), que modula la manera de valorar sense suprimir el principi indemnitzatori.
Infraassegurança, sobreassegurança i pluralitat
Quan la suma i el valor no coincideixen apareixen tres situacions clàssiques:
- Infraassegurança: si la suma és inferior al valor, la indemnització es redueix en la mateixa proporció (regla proporcional, article 30 LCS).
- Sobreassegurança: si la suma supera notablement el valor, es pot reduir suma i prima i la indemnització es limita al dany real (article 31 LCS).
- Pluralitat d'assegurances: un mateix interès cobert per diversos contractes, amb deure de comunicar-ho i contribució dins del dany real (article 32 LCS); la coassegurança (article 33) n'és la variant coordinada.
La subrogació de l'asseguradora
Un cop pagada la indemnització, l'asseguradora pot exercir, fins al límit del que ha pagat, els drets que l'assegurat tenia contra el tercer responsable del sinistre: és la subrogació de l'article 43 LCS. És coherent amb el principi indemnitzatori, perquè evita que el responsable del dany en quedi al marge i que l'assegurat cobri dues vegades.
Les branques principals
El Títol II agrupa diverses branques: incendis, robatori, transports, lucre cessant, caució, crèdit, responsabilitat civil i defensa jurídica. Productes quotidians com l'assegurança de llar o l'assegurança de cotxe en són combinacions pràctiques. Cada branca té els seus matisos, però totes comparteixen la lògica indemnitzatòria.
Diferència fonamental amb l'assegurança de persones
La Llei manté separades dues grans famílies precisament perquè les regeixen principis diferents. L'assegurança de persones (Títol III, articles 80 i següents) cobreix riscos sobre la vida, la integritat corporal o la salut; la prestació sol ser un capital convingut i, com a regla general, l'asseguradora no es pot subrogar contra tercers (article 82 LCS, amb l'excepció de les despeses d'assistència sanitària). L'assegurança de danys, en canvi, repara un dany patrimonial mesurable.
Aquesta entrada és divulgativa i no constitueix assessorament jurídic. La definició legalment vinculant és la del condicionat de cada pòlissa i, en última instància, la de la normativa aplicable.
Fonts i notes
- Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança — Títol II «De les assegurances contra danys» (articles 25 a 79), amb especial referència als articles 25, 26, 27, 30, 31, 32, 33, 43 i 73 a 76.