Diccionari · Concepte
Assegurança de persones
L'«assegurança de persones» és la família que cobreix els riscos que poden afectar l'existència, la integritat corporal o la salut de l'assegurat. La Llei de Contracte d'Assegurança la regula al seu Títol III i hi agrupa tres branques: vida, accidents i malaltia o salut. La seva lògica és diferent de la de l'assegurança de danys.
Tres branques sota el mateix paraigua legal
L'article 80 LCS defineix el contracte d'assegurança sobre les persones com el que comprèn tots els riscos que poden afectar l'existència, la integritat corporal o la salut de l'assegurat. D'aquí surten les tres branques: l'assegurança de vida, l'assegurança d'accidents i l'assegurança de salut o malaltia. Cadascuna té el seu condicionat, però totes comparteixen el mateix marc legal.
Una lògica diferent de l'assegurança de danys
A diferència de l'assegurança de danys, en l'assegurança de persones la prestació sol ser un capital o una renda convinguts a la pòlissa, sense que el pagament quedi condicionat a acreditar un dany patrimonial equivalent. Per això es diu que, en general, no hi regeix el principi indemnitzatori de la mateixa manera que en els danys.
Una conseqüència clau és la no-subrogació: l'article 82 LCS estableix que, en les assegurances de persones, l'asseguradora no es pot subrogar en els drets de l'assegurat contra un tercer, fins i tot després de pagar. L'única excepció és el que fa referència a les despeses d'assistència sanitària. És el contrari del que passa en l'assegurança de danys, on la subrogació de l'article 43 és la regla.
El beneficiari
El prenedor pot designar lliurement un beneficiari i modificar-ne la designació sense necessitat del consentiment de l'asseguradora (article 84 LCS). La designació és revocable per defecte: només esdevé irrevocable si el prenedor renuncia expressament a la facultat de revocar-la (article 87 LCS). Per als detalls pràctics de la designació, vegeu l'article sobre com designar el beneficiari.
El contracte col·lectiu
L'article 81 LCS preveu que el contracte es pugui referir a una persona o a un grup de persones. Quan s'assegura un grup, aquest ha d'estar delimitat per alguna característica comuna aliena al propòsit d'assegurar-se. És la base de les pòlisses col·lectives, habituals, per exemple, en l'àmbit laboral o associatiu.
Algunes particularitats de l'assegurança de vida
La branca de vida té regles pròpies. L'article 89 LCS estableix una regla d'incontestabilitat: passat un any des de la conclusió del contracte, l'asseguradora ja no pot impugnar-lo per reserva o inexactitud de les declaracions del prenedor, llevat que hi hagi hagut dol o culpa greu. Pel que fa al risc de suïcidi, l'article 93 LCS preveu que, llevat de pacte en contrari, queda cobert un cop transcorregut un any des de la conclusió del contracte. Moltes pòlisses de vida-estalvi incorporen també un dret de rescat.
Aquesta entrada és divulgativa i no constitueix assessorament jurídic, contractual ni mèdic. El que s'aplica a cada pòlissa depèn del seu condicionat i de la normativa vigent.
Fonts i notes
- Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança — Títol III «De l'assegurança de persones» (articles 80 i següents), amb especial referència als articles 80, 81, 82, 84, 87, 89 i 93.