Article · RC empresa

Responsabilitat civil de productes i treballs acabats: riscos que cal revisar

La responsabilitat civil per productes i per treballs acabats apareix quan el dany no neix al local del negoci ni durant l'activitat de prestació, sinó després: el client utilitza el producte que ha comprat o ja té el treball lliurat, i alguna cosa falla. El règim és més estricte que el de la RC general perquè incorpora el sistema de responsabilitat per producte defectuós dels articles 128 i següents del Reial decret legislatiu 1/2007 i, en l'àmbit de l'edificació, els terminis i garanties propis de la Llei 38/1999. Aquest article situa aquestes peces i marca els punts a revisar abans de signar o renovar la pòlissa.

1. Productes, serveis i treballs acabats: per què no és el mateix

L'expressió «responsabilitat civil per productes» s'utilitza al mercat asegurador per cobrir els danys causats per productes lliurats: una mercaderia venuda, una peça muntada, un aliment posat a la venda. L'expressió «RC per treballs acabats» (o RC post-trabajos / post-treballs) s'utilitza per cobrir els danys que apareixen després que un treball s'hagi finalitzat i s'hagi entregat al client. Cap d'aquestes dues etiquetes té una definició legal pròpia al BOE; són modalitats configurades per la pràctica del mercat sobre el marc general del contracte d'assegurança de l'article 73 LCS.

Per sota d'aquestes etiquetes contractuals hi ha, però, un règim legal específic per als danys causats per productes defectuosos: el del llibre III del Reial decret legislatiu 1/2007, que transposa el règim europeu. És el que decideix qui respon, què s'ha de provar, en quins terminis i amb quins límits. La pòlissa concreta s'ha de llegir contra aquest marc, no en abstracte.

2. Quan pot aparèixer una reclamació després de vendre o entregar

Situacions típiques que sovint deriven en una reclamació posterior a l'activitat:

Un electrodomèstic venut produeix una espurna i causa un incendi domèstic al cap de mesos.
Un aliment lliurat provoca una intoxicació amb conseqüències mèdiques.
Una peça muntada per un instal·lador es desprèn i causa danys a tercers.
Una reparació mecànica resulta defectuosa i el client pateix un accident posterior.
Un treball d'obra acabat presenta vicis que s'hi posen de manifest mesos o anys després.

En tots aquests casos, la fase de l'activitat ja ha acabat: el dany es manifesta amb un decalatge temporal respecte al lliurament. La pòlissa de RC d'explotació pot no abastar aquests escenaris si no inclou els mòduls específics de productes i de treballs acabats; cal revisar-ho a les condicions particulars i a les exclusions.

3. Danys causats per productes defectuosos: el marc del RDL 1/2007

El llibre III del RDL 1/2007 regula la responsabilitat civil per béns o serveis defectuosos. Per al cas concret de productes defectuosos, els elements essencials del règim són els següents:

Règim del RDL 1/2007 per a productes defectuosos
Punt	Article	Què cal saber
Àmbit de protecció	Article 129	Cobreix danys personals (incloent-hi la mort) i danys materials, sempre que els béns afectats estiguin objectivament destinats a l'ús o consum privats i s'hi hagin utilitzat principalment.
Responsable principal	Article 135	El productor respon dels danys causats pels defectes dels productes que fabriqui o importi.
Concepte de producte	Article 136	Qualsevol bé moble, fins i tot unit o incorporat a un altre moble o immoble; inclou gas i electricitat.
Producte defectuós	Article 137	Aquell que «no ofereixi la seguretat que se'n podria esperar legítimament», tenint en compte totes les circumstàncies, la presentació, l'ús raonablement previsible i el moment de posada en circulació.
Concepte de productor	Article 138	Fabricant o importador a la UE del producte acabat, d'una part integrada o d'una matèria primera; el proveïdor pot ser considerat productor si no identifica el productor o el proveïdor anterior dins dels tres mesos des de la reclamació.
Càrrega de la prova	Article 139	El perjudicat ha de provar el defecte, el dany i la relació de causalitat.
Causes d'exoneració	Article 140	Tasades a la llei: no haver posat el producte en circulació, defecte inexistent en aquell moment, no fabricació per a venda o distribució amb finalitat econòmica, defecte degut a normes imperatives o riscos del desenvolupament científic i tècnic (amb excepcions per a medicaments i productes alimentaris).
Límits de responsabilitat	Article 141	Franquícia de 500,00 € en danys materials i sostre global per a mort i lesions personals causades per productes idèntics amb el mateix defecte.
Dany al propi producte	Article 142	El dany al mateix producte defectuós no s'indemnitza per aquest règim; s'ha de reclamar per la via civil o mercantil general.
Prescripció	Article 143	L'acció prescriu als tres anys des que el perjudicat va patir el perjudici, sempre que conegui el responsable.
Extinció	Article 144	Els drets s'extingeixen passats deu anys des de la posada en circulació del producte concret, llevat que durant aquest període s'hagi iniciat una reclamació judicial.
Responsabilitat del proveïdor	Article 146	El proveïdor respon com a productor quan ha subministrat el producte sabent del defecte, amb acció de repetició contra el productor.

Aquesta combinació de càrrega de la prova en el perjudicat i causes d'exoneració tasades fa que el règim no sigui automàtic. La posada en circulació del producte concret —no del model— és el moment des del qual es compta el termini de deu anys d'extinció dels drets, i el termini de tres anys de prescripció es compta des que el perjudicat ha patit el perjudici, sempre que conegui qui n'ha de respondre.

A escala europea, la Directiva (UE) 2024/2853 sobre responsabilitat per productes defectuosos ha entrat en vigor el 8 de desembre de 2024 i ha de ser transposada pels Estats membres abans del 9 de desembre de 2026. El règim nou s'aplicarà als productes posats en el mercat o en servei després d'aquesta data; fins llavors, i per als productes posats en el mercat abans, segueix vigent el règim actual. L'article descriu el règim avui vigent al RDL 1/2007; la transposició pot introduir canvis quan es publiqui al BOE.

4. Treballs acabats i serveis prestats

La cobertura de treballs acabats en una pòlissa de RC empresarial s'utilitza, sobretot, en negocis que executen obres, instal·lacions, reparacions o intervencions tècniques. La pòlissa pot definir una finestra de cobertura per a reclamacions que apareguin després del lliurament, amb sublímits específics i exclusions pròpies.

Per als treballs d'edificació dins de l'àmbit de la Llei 38/1999, d'Ordenació de l'Edificació, hi ha un règim legal propi al marge de la pòlissa empresarial general:

Article 17 LOE: responsabilitat civil dels agents de l'edificació envers els propietaris i tercers adquirents per danys materials a l'edifici. Els terminis es compten des de la recepció de l'obra: 10 anys per a vicis estructurals, 3 anys per a vicis constructius que afectin l'habitabilitat i 1 any per a vicis d'execució que afectin elements de terminació o acabat (només el constructor).
Article 18 LOE: les accions de l'article 17 prescriuen als dos anys des que es produeixen els danys.
Article 19 LOE: règim de garanties obligatòries de danys materials (1, 3 i 10 anys) amb percentatges mínims sobre el cost d'execució material i franquícies màximes.

El règim de la LOE no cobreix els danys corporals ni els danys a immobles veïns o a béns mobles dins l'edifici. La pòlissa de RC empresarial pot operar en paral·lel per a aquests altres conceptes, però la lectura conjunta dels dos marcs és imprescindible.

5. Límits temporals i àmbit territorial

Tres terminis tendeixen a decidir si una reclamació entra dins de cobertura:

El termini de prescripció de l'acció del perjudicat: tres anys en el règim del RDL 1/2007 (article 143); dos anys en el règim de la LOE (article 18); en general, els terminis civils ordinaris per a la responsabilitat extracontractual basada en els articles 1902 i 1903 CC.
El termini d'extinció dels drets: deu anys des de la posada en circulació del producte concret (article 144 RDL 1/2007); deu anys des de la recepció de l'obra per a vicis estructurals (article 17 LOE).
La delimitació temporal de la pòlissa: el segon paràgraf de l'article 73 LCS admet dues modalitats —retroactivitat mínima d'un any o període posterior mínim d'un any— amb caràcter limitatiu, subjectes a l'article 3 LCS. La guia sobre claims made i occurrence desenvolupa aquesta lletra petita.

L'àmbit territorial de la pòlissa —Espanya, EEE, mundial amb exclusions— pot ser determinant quan els productes es venen o s'utilitzen fora del país.

6. Exclusions i activitat declarada

Algunes exclusions són habituals en aquestes pòlisses i convé revisar-les abans de signar o renovar:

Dany al propi producte: per regla general no s'indemnitza per aquest règim (article 142 RDL 1/2007); pot intentar-se per via comercial o contractual amb la garantia del producte.
Reclamacions per recall o retirada del producte, costos de substitució o pèrdua de quota de mercat.
Defectes coneguts abans de la posada en circulació o no comunicats al comprador.
Multes i sancions administratives.
Reclamacions entre persones assegurades.
Activitats no declarades a la pòlissa o noves línies de producte no comunicades.

L'article 10 LCS obliga el prenedor a declarar el risc segons el qüestionari de l'asseguradora. Quan un negoci comença a vendre producte propi, a importar des de fora de la UE o a treballar amb noves matèries primeres, la declaració d'activitat queda probablement desactualitzada i convé revisar-la amb el corredor.

7. Documents i proves que convé guardar

Fitxes tècniques i etiquetatge del producte tal com es va lliurar.
Instruccions d'ús, advertències i material publicitari de l'època.
Identificació del fabricant, importador o proveïdor anterior, amb dades de contacte i contracte d'aprovisionament.
Registres de lot, número de sèrie i data de posada en circulació del producte concret.
Controls de qualitat, certificacions, marcat CE i documentació de conformitat.
Per a treballs d'obra, projecte, llicències, contracte d'execució, acta de replanteig, recepcions parcials, recepció final, modificacions i comunicacions amb la direcció facultativa.
Comunicacions amb el client posteriors al lliurament i historial de la reclamació rebuda.

Per a un comerç que distribueix productes de marca, l'obligació pràctica clau acostuma a ser identificar el fabricant o el proveïdor anterior dins del termini de tres mesos que marca l'article 138 RDL 1/2007 davant d'una reclamació: si no es fa, el proveïdor pot ser considerat productor.

8. Quan pot tenir sentit assessorament professional

El dany és corporal greu o n'ha derivat la mort.
Hi ha diversos esglaons de la cadena (fabricant, importador, distribuïdor, instal·lador) i discussió sobre qui ha de respondre.
S'ha rebut una reclamació de regrés d'una altra asseguradora.
La reclamació arriba per productes posats en el mercat fa anys, prop dels límits dels articles 143 o 144 RDL 1/2007.
L'obra té abast d'edificació i hi ha possible intersecció amb els terminis de la LOE.
L'asseguradora denega la cobertura al·legant una exclusió o una clàusula de delimitació temporal.
S'està valorant un canvi d'asseguradora, una baixa d'activitat o una transmissió del negoci, amb impacte sobre el règim claims made.

9. Errors habituals

Pensar que la RC d'explotació ja cobreix els productes lliurats: són modalitats diferents.
Pensar que un producte és defectuós només per ser més antic: l'article 137.3 RDL 1/2007 exclou aquest argument per si sol.
Confondre franquícia i sostre: la franquícia de 500 € de l'article 141 RDL 1/2007 és la part del dany material que assumeix el perjudicat; el sostre global s'aplica al conjunt d'indemnitzacions per mort i lesions causades per productes idèntics amb el mateix defecte.
Esperar que el règim cobreixi el dany al propi producte: no ho fa (article 142 RDL 1/2007).
Considerar que la Directiva (UE) 2024/2853 ja s'aplica directament: requereix transposició i el règim nou només cobrirà productes posats en el mercat o en servei després del 9 de desembre de 2026.
No identificar a temps el fabricant o el proveïdor anterior davant d'una reclamació (termini de tres mesos de l'article 138 RDL 1/2007).
Comunicar tard el sinistre a l'asseguradora (article 16 LCS, set dies generals).
Cancel·lar la pòlissa just després de tancar l'activitat en règim claims made, sense valorar una extensió.
Reconèixer responsabilitat per escrit amb el client abans d'avisar la companyia.
Pagar al perjudicat pel propi compte sense informar l'asseguradora.

10. Fonts i notes

El marc legal d'aquest article el formen, principalment, el Reial decret legislatiu 1/2007 (text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris, articles 128 a 146), la Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança (articles 3, 16, 18, 20, 73, 74 i 76, entre d'altres) i els articles 1902 i 1903 del Codi civil. Per als treballs d'edificació, la Llei 38/1999, d'Ordenació de l'Edificació (articles 17, 18 i 19) fixa el règim propi de responsabilitats, terminis i garanties obligatòries. A l'àmbit europeu, la Directiva (UE) 2024/2853 sobre responsabilitat per productes defectuosos ha entrat en vigor el 8 de desembre de 2024, amb termini de transposició el 9 de desembre de 2026; l'article descriu el règim actualment vigent. El procediment davant el Servei de Reclamacions de la DGSFP es regula per l'Ordre ECC/2502/2012; a Catalunya, l'Agència Catalana del Consum publica informació sobre drets en assegurances.

L'article no recull imports orientatius, ni primes de mercat, ni recomanacions de productes o de companyies. Tampoc detalla obligacions sectorials específiques (cada sector regulat té normativa pròpia). Per a una decisió adaptada a una activitat concreta, cal acudir a una corredoria col·legiada, a un advocat especialitzat o, en cas de conflicte, al Servei de Reclamacions de la DGSFP.

Fonts oficials consultades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.