segurs.cat

Diccionari · Concepte

Claims made

«Claims made» és l'expressió anglesa que s'utilitza per anomenar les clàusules de delimitació temporal d'una pòlissa de responsabilitat civil que vinculen la cobertura al moment en què el perjudicat presenta la reclamació, i no només al moment en què va passar el fet. Aquestes clàusules estan expressament admeses pel segon paràgraf de l'article 73 de la Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança, i tenen la consideració legal de clàusules limitatives.

Origen legal: l'article 73 LCS

L'article 73, primer paràgraf, de la Llei 50/1980 defineix el contracte d'assegurança de responsabilitat civil: la companyia s'obliga, dins dels límits legals i contractuals, a cobrir el risc del naixement, a càrrec de la persona assegurada, de l'obligació d'indemnitzar un tercer pels danys i perjudicis derivats d'un fet previst al contracte i del qual sigui civilment responsable.

El segon paràgraf del mateix article 73 va ser introduït per la disposició addicional sisena de la Llei 30/1995, de 8 de novembre, d'Ordenació i Supervisió dels Assegurances Privades. És aquest paràgraf el que permet pactar a la pòlissa una delimitació temporal de la cobertura, amb la condició expressa que aquestes clàusules tenen caràcter limitatiu i, per tant, han de complir els requisits de l'article 3 LCS: redactar-se de manera clara, destacar-se de manera especial i ser acceptades específicament per escrit per la persona prenedora.

Dues modalitats admeses

El segon paràgraf de l'article 73 LCS admet dues modalitats de delimitació temporal. Totes dues són opcionals: si la pòlissa no n'inclou cap, la cobertura segueix el règim general de l'assegurança per fets ocorreguts (occurrence), amb els límits dels articles 73, primer paràgraf, i 23 LCS.

  • Modalitat de període posterior. La cobertura es limita als supòsits en què la reclamació del perjudicat es presenti dins d'un període no inferior a un any des de l'acabament del contracte o, si n'hi ha, de la seva última pròrroga. És una clàusula que tanca la finestra de reclamació un cop la pòlissa ja no està vigent, deixant però com a mínim un any de marge.
  • Modalitat amb retroactivitat. La cobertura es limita a les reclamacions presentades durant la vigència de la pòlissa, sempre que s'estengui als supòsits en què el naixement de l'obligació d'indemnitzar hagi pogut tenir lloc com a mínim un any abans del començament dels efectes del contracte, encara que la pòlissa sigui prorrogada. És aquesta segona modalitat la que el mercat sol anomenar claims made en sentit pràctic.

Els terminis citats són mínims legals: la pòlissa pot pactar períodes més llargs, però no menors d'un any. La jurisprudència consolidada de la Sala Primera del Tribunal Suprem ha entès que les dues modalitats són autònomes: per a la validesa d'una clàusula concreta n'hi ha prou que s'ajusti a una de les dues, sense haver d'acumular totes dues cobertures.

Per què la lectura del condicionat importa

Com que el segon paràgraf de l'article 73 LCS classifica expressament aquestes clàusules com a limitatives, els tribunals han declarat inoposables a l'assegurat les que no s'han destacat tipogràficament i acceptat específicament per escrit. La lectura del condicionat és especialment rellevant en tres moments:

  • Canvi d'asseguradora: la nova pòlissa pot no cobrir fets anteriors al seu inici si no s'ha pactat un període de retroactivitat suficient.
  • Cessament o baixa de l'activitat: sense un període de cobertura posterior, una reclamació que arribi després pot quedar fora de cobertura.
  • Jubilació o transmissió del negoci: cal valorar si convé un acord d'extensió per a reclamacions ulteriors.

Aquesta entrada és una explicació general. Les conseqüències concretes d'una clàusula determinada depenen de la prova, del condicionat aplicable i, en última instància, dels tribunals.

«Claims made» i acció directa del perjudicat

L'acció directa de l'article 76 LCS permet al perjudicat reclamar directament a l'asseguradora del causant. La companyia no pot oposar-li les excepcions personals que tingui contra la persona assegurada, però sí les excepcions objectives derivades del contracte —entre elles, les delimitacions temporals vàlides de l'article 73 LCS—. Si la clàusula no està vàlidament destacada i acceptada, no protegeix l'asseguradora davant l'acció directa. La regla pràctica és que les ambigüitats es llegeixen a favor de la persona assegurada i, en aquest cas, també del perjudicat.

Fonts i notes