Assegurances · Cotxe

Comunicar un canvi de risc a l'assegurança de cotxe: quan pot importar

Una assegurança es construeix sobre la informació que es declara en contractar. Si aquestes circumstàncies canvien durant la vida de la pòlissa —canvia qui condueix, com es fa servir el cotxe o on es guarda—, la llei preveu un deure de comunicar-ho i un règim de conseqüències graduat. Aquest article explica quan i com pot importar comunicar un canvi de risc, amb el marc dels articles 10 a 13 de la Llei de Contracte d'Assegurança i sense imports ni promesa de resultat.

1. Per què importa comunicar un canvi de risc

Quan es contracta una assegurança de cotxe, la companyia calcula la prima i decideix si accepta el risc a partir de les dades que se li declaren: qui condueix, per a què es fa servir el vehicle, on es guarda habitualment. Si alguna d'aquestes dades canvia de manera rellevant, el risc real ja no és el que es va valorar. La Llei de Contracte d'Assegurança no deixa aquesta situació a l'atzar: hi dedica un deure de comunicació i un règim de conseqüències que convé conèixer abans que arribi un sinistre.

2. Què és un «canvi de risc» en una pòlissa de cotxe

En termes de la llei, parlem d'agreujament del risc quan s'alteren els factors declarats de manera que, si la companyia els hagués conegut en contractar, no hauria fet la pòlissa o l'hauria fet en condicions més oneroses. No és un terme abstracte: en l'àmbit del cotxe es concreta en situacions reconeixibles. A tall d'exemple, i sense que sigui una llista tancada:

Canvia el conductor habitual —per exemple, un conductor novell passa a fer servir el cotxe de manera principal.
Canvia l'ús declarat del vehicle cap a una activitat professional (per exemple, repartiment o VTC).
Canvia el lloc on es guarda habitualment el vehicle.
S'incorporen modificacions tècniques rellevants.
Canvia el domicili o la província d'estacionament habitual.

Quines alteracions compten depèn del que s'havia declarat al qüestionari de cada pòlissa; per això es parla d'exemples i no d'una llista legal d'aplicació automàtica.

3. El punt de partida: la declaració del risc en contractar (article 10 LCS)

L'article 10 LCS obliga qui contracta a respondre amb veracitat el qüestionari que li sotmet l'asseguradora sobre les circumstàncies que coneix i que poden influir en la valoració del risc. El qüestionari és la peça clau: si la companyia no el sotmet o una circumstància no hi figura, qui contracta queda exonerat respecte d'aquell punt. Si la declaració inicial és inexacta, la conseqüència també és graduada: la companyia pot rescindir el contracte en el termini d'un mes des que ho coneix i, si el sinistre ja ha sobrevingut, la regla general és la reducció proporcional de la prestació, llevat que hi hagués dol o culpa greu, casos en què la companyia pot quedar alliberada.

4. El deure durant el contracte: comunicar l'agreujament (article 11 LCS)

Un cop signada la pòlissa, l'article 11 LCS demana al prenedor i a l'assegurat que comuniquin a la companyia, tan aviat com sigui possible, les circumstàncies que agreugen el risc declarat. No és un termini fix de dies: és un estàndard de diligència —sense demora injustificada un cop es coneixen les circumstàncies rellevants—. Només afecta les alteracions dels factors que constaven al qüestionari; no es tracta d'un deure genèric de comunicar qualsevol cosa.

5. Si comuniques l'agreujament: les opcions de l'asseguradora (article 12 LCS)

Comunicar el canvi obre un procediment ordenat. La companyia no pot, sense més, deixar el contracte com estava ni denegar de manera automàtica: la llei li dona unes opcions amb terminis concrets.

Conseqüències de l'agreujament del risc (article 12 LCS)
Situació	Què preveu la llei
Has comunicat l'agreujament	L'asseguradora disposa de dos mesos, des que se li declara, per proposar una modificació del contracte.
Resposta a la proposta	El prenedor té quinze dies des de la recepció de la proposta per acceptar-la o rebutjar-la.
Rescissió alternativa	En lloc de proposar una modificació, l'asseguradora pot rescindir comunicant-ho per escrit dins d'un mes des que coneix l'agreujament.
No has comunicat i hi ha sinistre, sense mala fe	La prestació es redueix proporcionalment a la diferència entre la prima pactada i la que correspondria al risc real.
No has comunicat i hi ha sinistre, amb mala fe	L'asseguradora pot quedar alliberada de la prestació.

Convé subratllar un matís: per a l'agreujament durant el contracte, l'article 12 reserva l'alliberament total als casos de mala fe, és a dir, d'ocultació intencionada. La simple manca de comunicació sense mala fe condueix, com a regla general, a la reducció proporcional, no a la pèrdua íntegra de la cobertura.

6. Si no comuniques i sobrevé un sinistre

Aquest és el punt on un canvi de risc no comunicat es nota. Si es produeix un sinistre amb una agravació que no s'havia comunicat, l'estructura és la mateixa que en la declaració inicial: alliberament de la companyia només si hi va haver mala fe; en cas contrari, reducció proporcional de la prestació. Els dos exemples més habituals en el cotxe —el conductor i l'ús— es desenvolupen a fons a conductor habitual no declarat i a ús no declarat del cotxe. El paral·lel en pòlisses d'empresa és a activitat no declarada o canvi d'activitat.

7. El cas contrari: si el risc disminueix (article 13 LCS)

El canvi de risc no sempre va en contra de la persona assegurada. L'article 13 LCS preveu que, si durant el contracte disminueixen els factors de risc de manera que la companyia hauria ofert condicions més favorables, el prenedor pot comunicar-ho i tenir dret a una reducció de la prima per als períodes següents. Si la companyia s'hi nega, el prenedor pot resoldre el contracte i recuperar la diferència de prima des de la comunicació. Exemples en el cotxe: el vehicle passa a fer-se servir molt menys, es guarda en un lloc més segur o deixa de conduir-lo un conductor de més risc.

8. Davant d'una víctima tercera, el canvi de risc no és oposable

Tot el que s'ha dit afecta la relació entre l'assegurat i la seva companyia. Davant d'un tercer perjudicat, la situació és diferent: dins dels límits de l'assegurança obligatòria, la companyia no pot oposar a la víctima ni la falsedat de les declaracions sobre el risc ni l'omissió de circumstàncies que l'agreugen (article 7 del Reial decret legislatiu 8/2004). La víctima cobra igualment, mitjançant l'acció directa. Una altra cosa és que, després, la companyia pugui reclamar a l'assegurat el que ha pagat per les causes previstes a la llei (facultat de repetició, article 10 del mateix text refós).

9. Resum pràctic

Comunicar un canvi de risc no és un tràmit menor: és la manera d'evitar que, el dia d'un sinistre, aparegui una reducció proporcional o una discussió sobre la cobertura. La llei no fixa un nombre exacte de dies, però sí un estàndard —comunicar-ho sense demora injustificada un cop es coneix el canvi, preferiblement per escrit i conservant-ne prova—. Sovint és preferible comunicar i renegociar les condicions que descobrir més tard que el risc real no coincidia amb el declarat. Aquest article descriu el marc general; per a un cas concret, convé el suport d'un mediador o, si escau, d'un advocat especialitzat.

Fonts oficials consultades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.