Reclamacions · Empresa

Si la companyia denega per activitat no declarada o per canvi d'activitat

Quan una asseguradora rebutja un sinistre invocant «activitat no declarada», «inexactitud o reticència en la declaració del risc» o «agravació del risc no comunicada», la discussió pivota sobre el qüestionari de contractació, la pòlissa signada i, sovint, les comunicacions posteriors amb el mediador. Aquesta fitxa explica què revisar i en quin ordre, sense imports orientatius ni promesa de resultat.

1. Quan apareix aquesta família de motius

En pòlisses d'empresa de multirisc, responsabilitat civil, comerç, oficina, taller o autònom, les frases més habituals a la carta de denegació són:

"Activitat no declarada" — el sinistre està vinculat a una operació que la companyia entén que no estava recollida a la pòlissa.
"Inexactitud o reticència en la declaració del risc" — al·legació que el qüestionari inicial no recollia fidelment la realitat del negoci.
"Agravació del risc no comunicada" — al·legació que durant la vigència del contracte han canviat factors declarats (ubicació, plantilla, maquinària, línia de negoci) sense comunicar-ho.

Aquests tres arguments tenen un punt comú —la descripció de l'activitat declarada— però bases legals diferents: el primer i el segon pivoten sobre els articles 3, 8 i 10 de la Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança; el tercer, sobre els articles 11 i 12 de la mateixa llei.

2. Què recollir abans de res

Abans de presentar una reclamació formal, és recomanable disposar d'una carpeta amb la documentació següent:

La pòlissa íntegra: condicions particulars, condicions generals, condicions especials i tots els suplements signats.
El qüestionari de contractació signat al moment de la subscripció, si existeix, i les seves renovacions.
La carta o correu de denegació amb la motivació concreta i la cita literal de les clàusules invocades.
Les comunicacions amb el mediador (agent o corredor) i amb la companyia, incloses les realitzades durant la vigència.
La documentació del sinistre: comunicació, peritatges, fotografies, factures.
Les actes de renovació anual i qualsevol revisió o ampliació posterior del condicionat.

3. Què mirar a la pòlissa

El primer eix de revisió és el text contractual:

Descripció de l'activitat declarada: quina redacció exacta hi ha a les condicions particulars? Reflecteix l'activitat real del negoci? Recull les operacions habituals i les accessòries?
Exclusions i limitacions destacades: estan destacades tipogràficament i acceptades específicament per escrit, com exigeix l'article 3 LCS?
Naturalesa de la clàusula: la descripció de l'activitat sol delimitar el risc, però una exclusió específica per "canvi d'activitat" o "activitats no declarades" pot, per efecte, funcionar com a limitativa. Aquesta qualificació jurídica no és semàntica: implica requisits formals diferents. Per a la lectura detallada, vegeu clàusules limitatives i delimitadores.

4. Què mirar al qüestionari

El segon eix és el qüestionari de l'article 10 LCS. La literalitat de la norma estableix que el deure de declaració del prenedor "s'exonera si l'asseguradora no li sotmet qüestionari o quan, encara que se li sotmeti, es tracti de circumstàncies que puguin influir en la valoració del risc i que no hi estiguin compreses". Per tant, davant d'una al·legació d'inexactitud convé verificar:

Va existir un qüestionari? En quin format (paper, electrònic, oral documentat)?
La circumstància concreta que ara s'al·lega, hi figurava? Hi havia una pregunta al respecte? Si no hi era, la mateixa LCS limita l'exigibilitat del deure.
Hi ha respostes contradictòries amb la realitat? Si hi són, en quin grau? Sembla un error de redacció o una ocultació voluntària?

5. Si la companyia invoca agreujament del risc

Quan la denegació es basa en l'article 11 LCS (deure de comunicar l'agreujament del risc) o en l'article 12 LCS (conseqüències), els eixos de revisió canvien:

Eixos de revisió quan s'invoca agreujament del risc
Pregunta	Què mirar
Va haver-hi un canvi rellevant en l'activitat?	Comparar el qüestionari signat amb la realitat del negoci en el moment del sinistre: ubicació, plantilla, maquinària, línies de negoci, volum, exportació.
S'havia comunicat?	Conservar còpies dels correus, suplements o trucades documentades amb el mediador o amb la companyia. La comunicació al mediador acostuma a fer-se equivalent a la comunicació a l'asseguradora.
Quan va saber-ho l'asseguradora?	L'article 12 LCS dóna un termini de dos mesos per proposar modificació i d'un mes per rescindir des del coneixement. Si la companyia ha estat passiva, té conseqüències.
El sinistre va sobrevenir amb una agravació no comunicada?	L'article 12 in fine distingeix la mala fe del prenedor (que pot suposar liberació total de l'asseguradora) de la simple omissió, que motiva una reducció proporcional.

6. Si la companyia invoca inexactitud o reticència inicials

Quan la denegació es basa en l'article 10 LCS, el règim de sancions és graduat, no automàtic. La pòlissa no queda anul·lada per sí mateixa; només l'article 4 LCS nul·la el contracte i, només quan al moment de la conclusió el risc no existia o el sinistre ja havia ocorregut. Els eixos de revisió són:

El sinistre ha sobrevingut o no? Si no ha sobrevingut, l'asseguradora pot rescindir en el termini d'un mes des del coneixement; si ja ha sobrevingut, la sanció s'aplica directament sobre la prestació.
Hi ha al·legació de dol o culpa greu del prenedor? Sobre quina base documental? Aquesta qualificació és, en última instància, judicial.
L'asseguradora va respectar el termini d'un mes des del coneixement de la reticència per comunicar la rescissió, si escau?

Una nota tècnica: el termini d'un any d'inimpugnabilitat de l'article 89 LCS s'aplica només als seguros de vida, no a les pòlisses d'empresa de danys, responsabilitat civil o multirisc.

7. La via administrativa pas a pas

SAC i, si escau, defensor de l'assegurat. La reclamació prèvia al Servei d'Atenció al Client o al defensor del client de l'entitat és obligatòria abans d'acudir al supervisor. Cal demanar acús de rebut i conservar el número de referència. El marc procedimental el fixa l'Ordre ECO/734/2004 i, per a la fase del supervisor, l'Ordre ECC/2502/2012.
DGSFP — Servei de Reclamacions. Una vegada esgotada la via interna, o transcorregut un mes (consumidor) o dos mesos (resta de casos) sense resposta satisfactòria, es pot presentar reclamació davant el Servei de Reclamacions de la DGSFP, telemàticament amb signatura electrònica o en paper a la seva seu. La legitimació s'estén al prenedor, l'assegurat, el beneficiari i el tercer perjudicat. El detall procedimental el desenvolupa l'article com reclamar davant la DGSFP pas a pas.
Via judicial. La discussió sobre la naturalesa i l'aplicació d'una clàusula contractual es decideix, en darrera instància, davant els tribunals.

8. Recursos consumeristes a Catalunya

La Generalitat de Catalunya, a través de l'Agència Catalana del Consum, ofereix recursos sobre drets bàsics, terminis i tramitació de queixes en contractes d'assegurança. El Codi de Consum de Catalunya estén alguns drets a treballadors autònoms i microempreses quan contracten serveis bàsics o de tracte continuat; per tant, no totes les pòlisses d'empresa entren dins el seu àmbit subjectiu, però algunes sí, especialment en pimes d'estructura petita. La via consumerista pot complementar la via del supervisor.

9. Què NO fa aquesta fitxa

No diu què s'ha d'haver declarat en un cas concret.
No prediu el resultat d'una reclamació.
No proposa una quantia.
No recomana mediadors, advocats ni asseguradores concretes.

Per a passos individualitzats, cal acudir a un mediador propi i, si l'import o la complexitat ho justifiquen, a un advocat especialitzat.

Fonts oficials consultades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.