segurs.cat

Diccionari · Concepte

Reticència i inexactitud

«Reticència» i «inexactitud» són els termes que la Llei de Contracte d'Assegurança fa servir per descriure la falta o la imprecisió d'informació del prenedor en respondre el qüestionari que li passa l'asseguradora abans de signar la pòlissa. No tot oblit té el mateix pes: la llei distingeix entre simple negligència, culpa greu i dol, i hi associa conseqüències diferents.

Origen del concepte: l'article 10 LCS

L'article 10 de la Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança, fixa el deure del prenedor de declarar a l'asseguradora, abans de signar el contracte, totes les circumstàncies que conegui i que puguin influir en la valoració del risc, d'acord amb el qüestionari que la companyia li sotmeti. Si l'asseguradora no li passa cap qüestionari, o si la circumstància no consta entre les preguntes, queda exonerat del deure respecte d'aquell punt concret.

Davant d'una reticència (silenci sobre quelcom que es coneix) o una inexactitud (resposta no verídica) que influeixen en l'estimació del risc, l'article 10 permet a l'asseguradora rescindir el contracte mitjançant declaració dirigida al prenedor en un mes des que coneix la reserva o la inexactitud. Si el sinistre s'arriba a produir abans que la companyia hagi pogut fer aquesta declaració, la prestació es redueix proporcionalment a la diferència entre la prima pactada i la que s'hauria cobrat de conèixer la veritable situació; si va concórrer dol o culpa greu del prenedor, l'asseguradora pot quedar alliberada del pagament.

Especialitat de l'assegurança de vida: l'article 89

L'article 89 LCS remet al règim general per als contractes de vida però hi afegeix la coneguda regla d'indisputabilitat: passat un any des de la data de conclusió del contracte (o el termini menor pactat a la pòlissa), l'asseguradora no pot impugnar el contracte per reticències o inexactituds del prenedor, llevat que aquest hagués actuat amb dol. La jurisprudència ha entès que aquest límit no protegeix la simple negligència o falta de diligència lleu i exigeix dol per impugnar després del primer any.

Què s'acostuma a discutir en la pràctica

  • Si hi havia qüestionari i si era prou clar i específic. Una pregunta genèrica difícilment fonamenta una reticència posterior.
  • Què coneixia el prenedor en el moment de signar. Un símptoma vague no equival a un diagnòstic conegut.
  • Si hi ha relació de causalitat entre el que es va silenciar o falsejar i el sinistre que s'ha produït.
  • Si l'asseguradora hauria estimat el risc d'una manera materialment diferent de conèixer la veritat.

Què sol implicar la qualificació

  • Negligència lleu: la prestació es pot mantenir, eventualment amb una reducció proporcional segons la diferència de prima.
  • Culpa greu: la companyia pot quedar alliberada del pagament si la culpa del prenedor és la causa del sinistre.
  • Dol: la companyia pot impugnar el contracte fins i tot fora dels terminis ordinaris i quedar alliberada del pagament.

Aquestes conseqüències són generals: l'aplicació concreta a un cas depèn de la prova, del condicionat i, en última instància, del criteri judicial.

No és el mateix que una exclusió

Una exclusió és un supòsit que la pòlissa diu que no cobreix. Una reticència o inexactitud, en canvi, qüestiona la validesa o l'eficàcia plena del contracte des de l'origen, perquè el risc no s'havia descrit correctament. Són dos motius diferents de denegació, amb règims i defenses diferents. Si la companyia denega un sinistre, convé fixar-se bé en quin dels dos invoca: això orienta la lectura del condicionat i la via de reclamació.

Fonts i notes