Diccionari · Concepte

Ús declarat

L'ús declarat és la destinació del vehicle —per exemple, ús particular o ús professional/comercial— que la persona prenedora comunica a l'asseguradora en contractar la pòlissa i que serveix per valorar i tarifar el risc. No és un terme definit per la llei, sinó una dada de la declaració del risc amb conseqüències legals concretes.

Ús particular i ús professional

El perfil de risc d'un cotxe d'ús particular i el d'un vehicle destinat a una activitat professional —repartiment, VTC, transport de persones o de mercaderies— són molt diferents. Per això l'asseguradora pregunta per l'ús i construeix la pòlissa sobre aquesta declaració. Un producte d'ús particular no està pensat ni tarificat per a una activitat professional.

Per què importa

Si l'ús real difereix del declarat, poden activar-se dos mecanismes de la Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança:

  • Declaració del risc (article 10 LCS) si la inexactitud existia en contractar.
  • Agreujament del risc (articles 11 i 12 LCS) si l'ús canvia durant la vigència del contracte.

En tots dos casos, la conseqüència és graduada (reducció proporcional de la prestació i, només amb mala fe, dol o culpa greu, alliberament), no una pèrdua automàtica de tota la cobertura. A més, davant un tercer perjudicat, l'assegurança obligatòria continua responent; el que pot quedar afectat és la posició de la persona assegurada en les cobertures voluntàries i una possible reclamació posterior de l'asseguradora.

Concepte veí: activitat declarada

En pòlisses d'empresa o professionals, l'equivalent de l'ús declarat és l'activitat declarada. El desenvolupament pràctic per al vehicle és a l'article ús no declarat del cotxe: repartiment, VTC i altres riscos.

Fonts i notes