segurs.cat

Diccionari · Concepte

Valor de reposició

El valor de reposició és el criteri contractual amb què algunes pòlisses de danys —sobretot multirisc de llar i d'empresa— expressen el valor de l'interès assegurat: habitualment, el cost de substituir el bé sinistrat per un d'equivalent a l'estat anterior al sinistre. La Llei de Contracte d'Assegurança no el defineix; el fixa el contracte, dins del principi indemnitzatori.

Què expressa

El valor de reposició respon a una pregunta concreta: per quin import s'ha de mesurar el dany cobert per la pòlissa, en cas de sinistre. És un criteri contractual, no una figura legal autònoma. El que diu la Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança (LCS) és que la indemnització s'ha de referir al valor de l'interès assegurat immediatament abans del sinistre (article 26) i que l'assegurança no pot enriquir injustament la persona assegurada. Dins d'aquest marc, el contracte pot fixar el valor amb diferents fórmules.

A la pràctica del sector apareixen dues grans variants:

  • Valor de reposició a nou. Cost de substituir el bé sinistrat per un d'equivalent en estat de nou, sense aplicar depreciació per ús o antiguitat. Per a immobles s'acostuma a parlar de valor de reconstrucció.
  • Valor real (o valor a nou minorat). Cost de substitució amb deducció per ús, antiguitat o obsolescència. Sol coincidir amb el que en altres contextos s'anomena valor de mercat per a un bé moble equivalent.

Quina variant aplica una pòlissa concreta —i sobre quins béns— ho diu el condicionat: és habitual que un mateix contracte combini valor a nou per al continent o per a partides del contingut i valor real per a determinats objectes (mobiliari amb antiguitat, electrodomèstics, etc.).

On apareix habitualment

El valor de reposició és el criteri típic de les pòlisses multirisc: llar, comerç, oficina, taller i indústria. En l'assegurança de llar es fa servir tant per al continent (l'estructura i les instal·lacions de l'habitatge) com per al contingut (mobles, electrodomèstics i objectes personals). En el continent, la referència habitual és el cost de reconstrucció: el preu del que costaria tornar a construir l'edifici en condicions equivalents, no el preu de compravenda de l'habitatge —que inclou el valor del sòl i no és l'objecte assegurat. En el contingut, "valor a nou" és freqüent, sovint amb límits per partida.

Diferència respecte a valor venal i valor de mercat

Tres conceptes diferents que conviuen al sector:

  • Valor de reposició a nou. Cost de comprar o construir un bé equivalent en estat de nou, sense deducció per depreciació.
  • Valor real o valor venal. Valor a nou menys la depreciació per ús, antiguitat o obsolescència. "Valor venal" és l'expressió més habitual en vehicles (segona mà).
  • Valor de mercat. Preu al qual el bé es pot comprar o vendre al mercat. En immobles inclou el sòl, en béns mobles s'apropa al valor real. És una referència econòmica, no una fórmula legal.

Per què importa entendre-ho

El criteri triat afecta directament la indemnització en cas de sinistre i interactua amb dues regles del Títol II de la LCS:

  • Infraseguro i regla proporcional. Si la suma assegurada és inferior al valor de l'interès al moment del sinistre, l'asseguradora indemnitza el dany en la mateixa proporció (article 30 LCS), llevat de pacte exprès. El valor de reposició és, sovint, la referència contra la qual es mesura aquesta proporció.
  • Sobreassegurança. Si la suma assegurada supera notablement el valor de l'interès, qualsevol part pot demanar la reducció; en cas de sinistre, la indemnització es limita al dany efectivament causat (article 31 LCS).

La pòlissa estimada de l'article 28 LCS permet pre-pactar el valor de l'interès assegurat (valor convingut), la qual cosa redueix les discussions de valoració després del sinistre, però no exclou el principi indemnitzatori de l'article 26. En pòlisses amb cobertura "a nou", el contracte sol condicionar el pagament per damunt del valor real a la reposició efectiva del bé sinistrat.

Fonts i notes