Diccionari · Concepte
Prenedor i assegurat
«Prenedor» i «assegurat» són els dos rols principals d'un contracte d'assegurança. El prenedor és qui subscriu el contracte amb l'asseguradora i, en general, qui té el deure de pagar la prima; l'assegurat és la persona sobre la qual recau el risc cobert. Sovint coincideixen, però no sempre.
Marc legal: Llei de Contracte d'Assegurança
La Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança, distingeix els dos rols. L'article 8 LCS, en regular el contingut mínim de la pòlissa, exigeix identificar el "nombre i cognoms o denominació social de les parts contractants i el seu domicili", així com "la designació de l'assegurat i del beneficiari, en el seu cas". L'article 7 LCS precisa que, quan el prenedor i l'assegurat són persones diferents, les obligacions i deures derivats del contracte corresponen al prenedor, llevat dels que per la seva naturalesa hagin de ser complerts per l'assegurat.
Quan coincideixen i quan no
En la majoria d'assegurances personals contractades directament —llar pròpia, cotxe particular, salut individual, accidents individuals— el prenedor i l'assegurat són la mateixa persona. Hi ha, però, casos típics en què no coincideixen:
- Assegurança contractada per una empresa per als seus treballadors o per a la seva flota: el prenedor és l'empresa; els assegurats són els treballadors o conductors.
- Assegurança de vida per a la cobertura de la hipoteca: el prenedor és la persona que sol·licita el préstec; l'assegurat pot ser una altra persona del mateix nucli familiar; el beneficiari pot ser l'entitat financera (com a preferent fins al saldo pendent).
- Assegurança per compte d'altri en general (article 7 LCS): un negoci contracta cobertures per a un tercer (un proveïdor, un client, un soci), però l'assegurat és aquell tercer.
Deures i drets que es reparteixen
El prenedor és, com a regla, qui té el deure de pagar la prima (article 14 LCS) i qui ha de declarar el risc abans de la conclusió del contracte (article 10 LCS). Tant el prenedor com l'assegurat poden estar obligats a comunicar el sinistre dins del termini de set dies, llevat que la pòlissa n'estableixi un de més ampli (article 16 LCS). L'oferta motivada i la consignació d'imports les regulen l'article 18 LCS i, en cas de retard injustificat, els interessos de demora els fixa l'article 20 LCS.
Diferència respecte al beneficiari i al perjudicat
El beneficiari és un quart rol que apareix especialment en assegurances de vida: és qui té dret a rebre la prestació en el moment del sinistre, encara que no sigui el prenedor ni l'assegurat. El perjudicat, per la seva banda, és un actor extern al contracte: el tercer que pateix el dany cobert per una pòlissa de responsabilitat civil i que pot exercir l'acció directa davant l'asseguradora del causant.
Aquesta entrada és divulgativa i no constitueix assessorament jurídic. Les obligacions i drets concrets de cada rol en una pòlissa específica depenen del condicionat aplicable i, en última instància, dels tribunals.
Fonts i notes
- Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança — articles 7, 8, 14, 16 i 18.