Reclamacions · Drets

Prescripció en reclamacions d'assegurances: terminis generals i cauteles

El temps juga un paper decisiu en qualsevol reclamació: passat un termini, el dret a reclamar es pot extingir. En matèria d'assegurances, la Llei de Contracte d'Assegurança fixa uns terminis generals de prescripció, però amb matisos importants —sobretot quan qui reclama és un tercer perjudicat—. Aquest article explica aquests terminis i les seves cauteles, sense calcular el termini de cap cas concret ni prometre cap resultat.

1. Què és la prescripció

La prescripció és l'extinció del dret a exercir una acció pel transcurs del temps. No s'ha de confondre amb la caducitat: aquí parlem de prescripció, que admet causes d'interrupció (apartat 4). Quan una acció ha prescrit, encara que la reclamació fos fonamentada, l'altra part la pot oposar i el dret esdevé inexigible per via judicial.

2. Els terminis generals de l'article 23 LCS

L'article 23 de la Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança estableix que les accions que es deriven del contracte d'assegurança prescriuen en:

Terminis de prescripció de l'article 23 LCS
Tipus d'assegurança	Termini
Assegurança de danys (cotxe, llar, multirisc, responsabilitat civil…)	Dos anys
Assegurança de persones (vida, accidents, salut…)	Cinc anys

Aquests terminis s'apliquen a les accions entre les parts del contracte: prenedor, assegurat o beneficiari davant de la seva asseguradora, i a la inversa.

3. El cas diferent del tercer perjudicat

Aquí cal un avís important per no barrejar conceptes. Quan qui reclama no és part del contracte sinó un tercer perjudicat que exerceix l'acció directa de l'article 76 LCS, el seu termini no és el de l'article 23. L'acció directa no neix del contracte d'assegurança, sinó de la responsabilitat civil del causant, de manera que segueix el termini d'aquesta responsabilitat:

Si la responsabilitat és extracontractual, el termini general és el de l'article 1968 del Codi civil —amb caràcter general, un any des que ho va saber el perjudicat—.
Si és contractual, s'aplica el termini de l'acció contractual corresponent del Codi civil.

Per això una mateixa pòlissa de responsabilitat civil pot tenir un termini de dos anys per a l'acció entre assegurat i companyia i, alhora, un termini diferent per a l'acció del tercer. La regla d'inici del còmput en lesions personals (per exemple, lligada a l'estabilització de les seqüeles) és especialment delicada i fàctica: per això aquest article no fixa cap data per a cap cas.

4. Quan es pot interrompre el termini

La prescripció es pot interrompre, i quan s'interromp el termini torna a començar. L'article 1973 del Codi civil preveu, amb caràcter general, tres vies d'interrupció:

L'exercici de l'acció davant els tribunals.
La reclamació extrajudicial del creditor (per exemple, una reclamació escrita i fefaent a la companyia).
El reconeixement del deute per part del deutor.

Una reclamació al Servei d'Atenció al Client o a la DGSFP pot tenir efectes sobre el còmput, però aquest efecte és matisat i depèn de com i a qui s'adreça. El més prudent és no confiar en la interrupció sense verificar la situació concreta amb un professional.

5. Cauteles pràctiques

No apuris els terminis. Iniciar la reclamació amb marge evita perdre opcions per una qüestió de calendari.
Documenta i conserva les comunicacions amb la companyia: poden ser rellevants per acreditar una interrupció.
Distingeix la teva posició: no és el mateix reclamar com a part del contracte que com a tercer perjudicat.
Davant del dubte, assessora't a temps, sobretot si l'import o la complexitat són rellevants.

Aquest article descriu terminis generals i cauteles; no substitueix la valoració d'un cas concret, que correspon a un advocat especialitzat.

Fonts oficials consultades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.