Diccionari · Concepte
Prescripció
La prescripció és l'extinció del dret a exercir una acció pel transcurs del temps. En matèria d'assegurances, marca fins quan es pot reclamar; passat el termini, l'altra part el pot oposar i el dret esdevé inexigible per via judicial, encara que la reclamació fos fonamentada.
Els terminis generals (article 23 LCS)
L'article 23 de la Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança estableix que les accions que es deriven del contracte d'assegurança prescriuen en:
- Dos anys si es tracta d'assegurança de danys.
- Cinc anys si és assegurança de persones.
Aquests terminis valen per a les accions entre les parts del contracte: prenedor, assegurat o beneficiari davant de la seva asseguradora.
El cas diferent del tercer perjudicat
Quan qui reclama és un tercer perjudicat que exerceix l'acció directa de l'article 76 LCS, el seu termini no és el de l'article 23: l'acció no neix del contracte, sinó de la responsabilitat civil del causant, i en segueix el termini (amb caràcter general, un any si és extracontractual, article 1968 del Codi civil). El detall és a l'article prescripció en reclamacions d'assegurances.
Prescripció i interrupció
A diferència de la caducitat, la prescripció es pot interrompre; quan s'interromp, el termini torna a començar. L'article 1973 del Codi civil preveu, amb caràcter general, la reclamació judicial, la reclamació extrajudicial del creditor i el reconeixement del deute. L'inici i la interrupció del còmput depenen dels fets de cada cas, motiu pel qual aquesta fitxa no calcula cap termini concret.
Fonts i notes
- Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança — article 23 (prescripció de les accions del contracte) i article 76 (acció directa).
- Codi civil — articles 1968 (prescripció extracontractual), 1969 (inici del còmput) i 1973 (interrupció).
- Drets en assegurances — Agència Catalana del Consum.