Article · Cotxe

Tercers, tercers ampliats o tot risc: quina assegurança de cotxe et convé?

L'assegurança del cotxe sol comparar-se només pel preu, però els tres grans paquets habituals —tercers, tercers ampliats i tot risc— cobreixen riscos molt diferents. Aquest article explica què sol incloure cada modalitat, en què cal fixar-se abans de signar i quins factors poden ajudar a triar segons el perfil del conductor i del vehicle, sense recomanar una companyia ni un producte concret.

1. Per què no convé triar només pel preu

Una assegurança de cotxe és un contracte d'adhesió: el preu visible és la prima anual, però el que es contracta és la promesa de cobrir un seguit de riscos segons unes regles. Quan el sinistre arriba, qui paga, què es paga i en quina mesura no els decideix el preu de la prima, sinó el text del condicionat. Per això, dues pòlisses amb la mateixa etiqueta comercial ("tercers ampliat", "tot risc") poden funcionar de manera molt diferent davant del mateix accident.

A més, el preu sovint reflecteix elements no comparables a simple vista: límits de capital, franquícies, exclusions específiques, ús del vehicle declarat, conductor habitual, antiguitat de la matrícula, zona on s'aparca o coberts addicionals. Una prima clarament més baixa que la mitjana sol amagar una d'aquestes variables. La pregunta útil, doncs, no és quina pòlissa és la més barata, sinó quin paquet de cobertures encaixa amb el risc real del vehicle i del conductor.

2. Què sol cobrir una assegurança a tercers

El paquet de "tercers" es construeix sobre l'assegurança obligatòria de responsabilitat civil prevista al text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor (Reial Decret Legislatiu 8/2004). Tot propietari d'un vehicle a motor amb estacionament habitual a Espanya està obligat a tenir-la vigent. Aquesta cobertura indemnitza els danys causats a tercers en accident de circulació, amb els límits quantitatius fixats reglamentàriament.

A la pràctica, els productes comercials de "tercers" solen incloure, a més del mínim obligatori:

Responsabilitat civil voluntària: ampliació del capital cobert per damunt del mínim legal, útil per a sinistres greus o amb diversos vehicles afectats.
Defensa jurídica: assistència lletrada en procediments penals o civils derivats del sinistre, amb un límit econòmic i, sovint, amb dret a triar advocat de lliure designació.
Reclamació de danys a tercers: gestió jurídica per reclamar els danys del propi vehicle quan la culpa és d'un altre conductor.
Assistència en carretera, amb intensitats molt variables (des de quin quilòmetre, vehicle de substitució, cobertura a l'estranger).
Accidents personals del conductor, en alguns paquets, amb capitals limitats.

El que no sol cobrir un "tercers" són els danys propis del vehicle assegurat per causa imputable al conductor. Si surts del garatge i rasques una columna, la reparació la paga la persona assegurada. Aquesta és la diferència estructural amb el tot risc.

3. Què pot afegir un tercers ampliat

El "tercers ampliat" és un terme comercial sense definició legal taxada: cada companyia hi acumula extres habituals que no entren al paquet base. Els més freqüents són tres:

Robatori total o parcial, amb regles concretes sobre objectes que estan a l'interior del vehicle i en quines condicions s'havia d'aparcar.
Incendi del vehicle, sigui accidental, intencionat per un tercer o per causes naturals previstes al condicionat.
Trencament de llunes, amb un sublímit propi i, sovint, sense afectar la bonificació per no sinistralitat.

A partir d'aquí, segons la companyia i el paquet, poden afegir-se garanties més o menys interessants segons l'ús: retirada del carnet, fenòmens atmosfèrics ordinaris, danys per col·lisió amb animals, danys elèctrics, desperfectes de bricolatge o vandalisme, plaça de garatge o cobertures de càrrega. Aquestes addicions són les que solen explicar les diferències de prima entre paquets que es venen amb el mateix nom.

Per a fenòmens excepcionals (inundacions extraordinàries, terratrèmols, tempestes ciclòniques atípiques, terrorisme) intervé, sota requisits propis, el Consorci de Compensació d'Assegurances sobre la base de la pòlissa privada vigent. Aquesta intervenció és la mateixa per a totes les modalitats, no específica del tercers ampliat.

4. Què vol dir tot risc i què canvia amb franquícia

El "tot risc" suma a totes les garanties anteriors la cobertura de danys propis del vehicle assegurat, també quan la responsabilitat és del conductor mateix. És el paquet més ampli i, en termes generals, també el més car.

Dins del "tot risc" sol distingir-se entre dues variants:

Tot risc sense franquícia. L'asseguradora assumeix la totalitat del cost de reparació dels danys coberts, llevat dels conceptes que el condicionat exclogui o limiti expressament.
Tot risc amb franquícia. La persona assegurada paga per cada sinistre cobert una quantitat fixa pactada per endavant (per exemple, 150, 300 o 600 €), i la companyia es fa càrrec de la resta. La prima és més baixa que la del tot risc sense franquícia, però els sinistres petits poden anar íntegrament a càrrec de la persona assegurada o ser-ne deficitaris.

La franquícia, en si, no és una clàusula d'exclusió: és una participació econòmica de la persona assegurada al sinistre. Per això sol classificar-se com a delimitació de la indemnització; en cas de dubte sobre la seva oposabilitat, és útil llegir l'article sobre clàusules limitatives i delimitadores.

Algunes pòlisses ofereixen també una cobertura de valor a nou o valor de compra durant els primers anys del cotxe, que sol ser un argument important per al tot risc en vehicles nous: si hi ha sinistre total, la indemnització no es calcula amb la depreciació habitual del mercat, sinó segons les regles d'aquesta cobertura, que cal mirar amb cura al condicionat.

5. Factors que poden influir en la decisió

Cap llista pot dir, en abstracte, quina modalitat conté el millor balanç per a una persona concreta. Aquests són els factors que solen aparèixer en una conversa raonable amb un mediador, una corredoria o una associació de consumidors:

Factors que solen pesar en la tria de modalitat
Factor	Què sol pesar més
Valor de mercat del vehicle	Com més alt, més raonable sol ser cobrir danys propis (tot risc). En cotxes ja amortitzats, el cost de la prima pot acostar-se al valor mateix del vehicle.
Antiguitat i estat	Pesa especialment en la depreciació i en si compensa contractar valor a nou. En vehicles antics, la franquícia o el paquet ampliat poden equilibrar millor cost i protecció.
Ús real del vehicle	Quilòmetres anuals, ús urbà o interurbà, viatges a l'estranger, repartiment o transport ocasional. Cada element afecta la probabilitat de sinistre i, sobretot, com s'ha de declarar el risc.
Aparcament habitual	Pàrquing privat, garatge comunitari o via pública. Tendeix a influir en la prima i en les condicions del robatori, vandalisme o danys per fenòmens atmosfèrics.
Perfil del conductor habitual	Anys de carnet, edat, sinistralitat històrica i bonificació actual. Declarar com a conductor habitual qui no ho és pot ser causa de denegació en sinistres.
Conductors ocasionals o novells	Pot ser determinant: alguns paquets exclouen menors de 25 anys sense ampliació concreta, o apliquen recàrrecs.
Finançament del vehicle	Si el cotxe està finançat, l'entitat financera sol exigir un tot risc durant el període del préstec.
Cobertures de mobilitat	Vehicle de substitució, despeses de pernoctació, repatriació: importants si el cotxe és imprescindible per a la feina.

El més habitual, en la pràctica, és que un mateix conductor canviï de modalitat al llarg de la vida del cotxe: tot risc durant els primers anys, tercers ampliats després i tercers en l'última etapa, si el vehicle continua actiu. Aquesta seqüència, però, no és una regla universal: hi ha conductors urbans amb cotxes ja amortitzats per als quals un tercers ampliat amb bones garanties d'assistència és perfectament raonable, i hi ha vehicles nous d'ús esporàdic per als quals un tot risc amb franquícia alta pot resultar més coherent que un sense franquícia.

6. Cobertures que cal revisar abans de signar

Independentment de la modalitat triada, hi ha apartats del condicionat que conviuen amb totes les pòlisses i convé llegir abans de signar:

Capital de responsabilitat civil voluntària. Per damunt del mínim legal, el capital contractat marca el sostre de la prestació en accidents greus.
Defensa jurídica i reclamació de danys. Cal mirar el límit econòmic, l'existència o no de lletrat de lliure designació i si l'àmbit territorial cobreix la circulació habitual.
Assistència en carretera. Des de quin quilòmetre s'activa (km 0 o km 25), si inclou avaria mecànica i no només accident, si ofereix vehicle de substitució i quants dies, si funciona a l'estranger i en quins països.
Quadre de tallers. Si la pòlissa obliga a fer servir tallers de la xarxa o si permet triar lliurement. Pot tenir efectes sobre el cost de la prima i el temps de reparació.
Pèrdua total i valor a nou. Quan es considera pèrdua total (sovint, quan el cost de reparació supera un percentatge del valor venal), quin valor s'indemnitza i durant quants anys.
Robatori i incendi. Sublímits, condicions sobre l'aparcament, exigència de denúncia, terminis i deduccions per objectes a l'interior.
Llunes. Si afecten la bonificació i si la reparació té un sublímit propi diferent del trencament.
Conducció a l'estranger. Quins països cobreix la pòlissa i si cal sol·licitar la carta verda o un document equivalent.
Modificacions tècniques. Si el vehicle té modificacions homologades (suspensions, llantes, reprogramació, transformacions per a persones amb mobilitat reduïda), conviuen amb l'obligació de comunicar-les a la companyia.

7. Què passa si tens un accident o un sinistre

Una pòlissa ben triada redueix incidències, però no les elimina. Quan apareix el sinistre, la modalitat determina qui paga què, però el procediment és comú a totes:

Si hi ha hagut col·lisió amb un altre vehicle i hi ha acord sobre la dinàmica del sinistre, és habitual omplir un part amistós d'accident. Cap modalitat substitueix l'obligació de descriure els fets amb veracitat.
Cal comunicar el sinistre a la pròpia asseguradora dins del termini que indica la pòlissa (habitualment, set dies, segons l'article 16 de la Llei 50/1980). Aquest deure existeix tant si s'ha contractat tercers com tot risc.
Si hi ha discrepància sobre la culpa o sobre la valoració, el procés pot allargar-se. L'article sobre accident de trànsit, culpa i indemnització hi entra més a fons.
Quan hi ha vehicles sense assegurança o vehicles desconeguts, pot intervenir el Consorci de Compensació d'Assegurances com a fons de garantia, amb les regles que li són pròpies.
Si la companyia rebutja un sinistre amb base en exclusions o clàusules concretes, és útil llegir l'article sobre clàusules limitatives i delimitadores abans de decidir si reclamar.

8. Errors habituals en comparar assegurances de cotxe

Comparar primes sense comparar garanties. Dos paquets "tot risc" amb el mateix preu poden tenir condicions molt diferents en valor a nou, defensa jurídica o assistència. La taula de cobertures vincula més que el nom comercial.
Subestimar la franquícia. Una franquícia alta abarateix la prima, però els sinistres petits poden ser íntegrament a càrrec de la persona assegurada o gairebé. Cal pensar si es declararà el sinistre o no.
Declarar com a conductor habitual qui no ho és. Una declaració inexacta sobre el conductor habitual és una de les causes més freqüents de denegació en sinistres, sobretot quan l'altre conductor és molt jove i no està declarat.
No comunicar canvis d'ús. Si el cotxe passa a fer-se servir per a repartiment, per a transport amb conductor, com a VTC o per a una activitat professional no declarada, la cobertura pot quedar afectada.
No comprovar la cobertura territorial. Algunes pòlisses limiten l'assistència a la península, no inclouen illes o exclouen estances perllongades a l'estranger.
Acceptar promocions sense llegir-les. Renovacions automàtiques, descomptes per primer any, cobertures "amb regal" o promocions creuades poden modificar el preu efectiu després del primer venciment.
Ignorar el condicionat general. El que es contracta no és la pàgina d'inici de la companyia, sinó el text del condicionat. Si no es rep complet, cal exigir-lo abans de pagar.
Triar només pel màrqueting de la marca. Una companyia amb gran difusió no implica un tracte millor en cas de discrepància. Les memòries del Servei de Reclamacions de la DGSFP permeten fer-se una idea de qui acumula més reclamacions.

9. Quan pot tenir sentit demanar assessorament professional

L'assessorament d'una persona mediadora col·legiada, d'una corredoria o d'una associació de consumidors no és un luxe ni un cost evitable per sistema: és, sovint, el filtre que evita decisions per defecte. Pot tenir més sentit considerar-lo en situacions com aquestes:

El vehicle és nou o de valor elevat i s'està finançant.
Hi ha diversos conductors habituals, alguns d'ells novells.
L'ús inclou llargues distàncies, desplaçaments freqüents a l'estranger o aparcament reiterat a la via pública.
Es preveu utilitzar el vehicle per a una activitat econòmica, encara que sigui parcial.
Hi ha hagut sinistres anteriors que poden estar afectant la prima.
L'oferta rebuda és clarament més barata o més cara que la mitjana sense una raó obvia.

Segurs.cat no representa assegurats ni compara productes: aquest article és informatiu. La valoració personalitzada correspon a un professional col·legiat.

10. Fonts i notes

El marc legal del paquet bàsic de qualsevol assegurança de cotxe és el Reial Decret Legislatiu 8/2004, que aprova el text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor. Imposa l'obligació de subscriure i mantenir vigent un contracte d'assegurança per a la responsabilitat civil derivada de la circulació, amb els límits que fixa el seu desenvolupament reglamentari (Reial Decret 1507/2008 i normes posteriors). El règim general dels contractes d'assegurança el dóna la Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança, amb deures de comunicació del sinistre, terminis i mora. La supervisió administrativa correspon a la DGSFP, davant la qual es poden presentar reclamacions per controvèrsies amb les companyies. A Catalunya, les vies de consum es canalitzen a través de l'Agència Catalana del Consum.

Les denominacions comercials "tercers", "tercers ampliats" i "tot risc" no són categories legals: són paquets construïts per les companyies sobre la base de l'assegurança obligatòria de responsabilitat civil, amb garanties addicionals la composició de les quals varia. Per a un cas concret, l'únic text que vincula és el condicionat de la pòlissa subscrita.

Fonts oficials consultades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.