Assegurances · Cotxe

Comunicar un canvi de conductor a l'assegurança de cotxe: quan pot importar

Qui condueix el cotxe és una de les dades sobre les quals l'asseguradora calcula la prima i decideix si accepta el risc. Quan aquesta dada canvia —un nou conductor a casa, un jove que estrena carnet, algú que deixa de conduir-lo—, la Llei de Contracte d'Assegurança preveu un deure de comunicar-ho i un règim de conseqüències graduat. Aquest article explica quan i com pot importar comunicar un canvi de conductor, amb el marc dels articles 10 a 13 de la LCS i sense imports ni promesa de resultat.

1. Per què el conductor és una dada sensible de la pòlissa

Quan es contracta una assegurança de cotxe, una de les preguntes habituals del qüestionari és qui conduirà el vehicle de manera principal: la seva edat, l'antiguitat del permís i el seu historial. Sobre aquesta resposta la companyia decideix si accepta el risc i amb quina prima. Si més endavant canvia qui condueix de manera principal, el risc real pot deixar de coincidir amb el declarat. La llei no deixa aquesta situació a l'atzar: estableix un deure de comunicació i un règim de conseqüències que convé conèixer abans que arribi un sinistre. Aquest article és la concreció, per al cas del conductor, del marc general que es descriu a comunicar un canvi de risc a l'assegurança de cotxe.

2. Quins canvis de conductor poden ser rellevants

No tot canvi al volant és un canvi que s'hagi de comunicar. El que importa és si s'altera el factor que constava al qüestionari de manera que agreuja el risc declarat. A tall d'exemple, i sense que sigui una llista tancada:

El conductor habitual passa a ser una persona diferent de la declarada —per exemple, un fill jove que estrena carnet comença a fer servir el cotxe de manera principal.
S'incorpora a la conducció habitual una persona amb un perfil de risc més alt (poca antiguitat de permís, historial de sinistres).
Una persona declarada com a conductor ocasional passa a conduir el vehicle de manera principal.

Que un canvi compti o no depèn del que cada pòlissa hagi preguntat al qüestionari; per això es parla d'exemples i no d'una regla d'aplicació automàtica. El cas contrari —un conductor de més risc que deixa d'utilitzar el cotxe— també és rellevant, però en sentit favorable (apartat 6).

3. El punt de partida: la declaració del risc en contractar (article 10 LCS)

L'article 10 LCS obliga qui contracta a respondre amb veracitat el qüestionari que li sotmet l'asseguradora sobre les circumstàncies que coneix i que poden influir en la valoració del risc. El qüestionari és la peça clau: si la companyia no el sotmet, o el perfil del conductor no hi figura, qui contracta queda exonerat respecte d'aquell punt. La declaració del risc es desenvolupa a la fitxa declaració del risc.

4. El deure durant el contracte: comunicar l'agreujament (article 11 LCS)

Un cop signada la pòlissa, l'article 11 LCS demana al prenedor i a l'assegurat que comuniquin a la companyia, tan aviat com sigui possible, les circumstàncies que agreugen el risc declarat al qüestionari. No és un termini fix de dies: és un estàndard de diligència, comunicar-ho sense demora injustificada un cop es coneixen les circumstàncies rellevants. I només afecta les alteracions dels factors que constaven al qüestionari —si la pòlissa no preguntava pel conductor, difícilment hi haurà un deure de comunicar-ne el canvi—. El concepte es defineix a agreujament del risc.

5. Si comuniques el canvi de conductor: les opcions de l'asseguradora (article 12 LCS)

Comunicar el canvi obre un procediment ordenat. La companyia no pot, sense més, deixar el contracte com estava ni denegar de manera automàtica: la llei li dona unes opcions amb terminis concrets.

Conseqüències de l'agreujament del risc (article 12 LCS)
Situació	Què preveu la llei
Has comunicat el canvi de conductor	L'asseguradora disposa de dos mesos, des que se li declara, per proposar una modificació del contracte.
Resposta a la proposta	El prenedor té quinze dies des de la recepció de la proposta per acceptar-la o rebutjar-la.
Rescissió alternativa	En lloc de proposar una modificació, l'asseguradora pot optar per rescindir el contracte en els termes i terminis que fixa l'article 12.
No has comunicat i hi ha sinistre, sense mala fe	La prestació es redueix proporcionalment a la diferència entre la prima pactada i la que correspondria al risc real.
No has comunicat i hi ha sinistre, amb mala fe	L'asseguradora pot quedar alliberada de la prestació.

Convé un matís: per a l'agreujament durant el contracte, l'article 12 reserva l'alliberament total als casos de mala fe, és a dir, d'ocultació intencionada. La simple manca de comunicació sense mala fe condueix, com a regla general, a la reducció proporcional, no a la pèrdua íntegra de la cobertura. (En la declaració inicial, l'article 10 fa servir un estàndard diferent: dol o culpa greu.)

6. El cas favorable: si el conductor de risc deixa d'utilitzar el cotxe (article 13 LCS)

El canvi de conductor no sempre va en contra de la persona assegurada. L'article 13 LCS preveu que, si durant el contracte disminueixen els factors de risc de manera que la companyia hauria ofert condicions més favorables, el prenedor pot comunicar-ho. La conseqüència és una reducció de la prima per als períodes futurs; si la companyia s'hi nega, el prenedor pot resoldre el contracte i recuperar la diferència de prima des de la comunicació. Un exemple típic en el cotxe: el conductor jove o de més risc que figurava a la pòlissa deixa de conduir-lo.

7. Davant d'una víctima tercera, el canvi de conductor no és oposable

Tot el que s'ha dit afecta la relació entre l'assegurat i la seva companyia. Davant d'un tercer perjudicat, la situació és diferent: dins dels límits de l'assegurança obligatòria, la companyia no pot oposar a la víctima la falsedat o la inexactitud de les declaracions sobre el risc ni l'omissió de circumstàncies que l'agreugen. Aquest efecte resulta del joc dels articles 5 i 7 del Reial decret legislatiu 8/2004 i de l'acció directa de l'article 76 LCS: la víctima cobra igualment. Una altra cosa és que, després, la companyia pugui reclamar a l'assegurat el que ha pagat en els supòsits taxats de la facultat de repetició (article 10 del mateix text refós), entre els quals el canvi de conductor no figura per si sol.

8. Resum pràctic

Comunicar un canvi de conductor no és un tràmit menor: és la manera d'evitar que, el dia d'un sinistre, aparegui una reducció proporcional o una discussió sobre la cobertura. La llei no fixa un nombre exacte de dies, però sí un estàndard —comunicar-ho sense demora injustificada un cop es coneix el canvi, preferiblement per escrit i conservant-ne prova—. Sovint és preferible comunicar i renegociar les condicions que descobrir més tard que el conductor real no coincidia amb el declarat. Si la companyia ja ha denegat o reduït per aquest motiu, l'ordre de revisió és a canvi de risc no comunicat: què revisar. Aquest article descriu el marc general; per a un cas concret, convé el suport d'un mediador o, si escau, d'un advocat especialitzat.

Fonts oficials consultades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.