Reclamacions · Cotxe

Canvi de risc no comunicat en l'assegurança de cotxe: què revisar

Quan una asseguradora denega un sinistre o redueix la indemnització perquè un canvi de risc —qui condueix, com es fa servir el cotxe o on es guarda— no s'havia comunicat, la reacció més útil no és discutir de seguida, sinó ordenar la revisió. Aquesta fitxa proposa un ordre de comprovació, sense afirmar si una negativa concreta és correcta i sense imports orientatius ni promesa de resultat.

1. De què tracta aquesta fitxa (i de què no)

Aquesta fitxa és per als casos en què la companyia invoca que un canvi de risc no es va comunicar: un conductor diferent del declarat, un ús del vehicle que ha canviat o un altre factor del qüestionari que s'ha alterat. No diu si en un cas concret la denegació és correcta —això depèn de la pòlissa i dels fets—, sinó què convé mirar i en quin ordre. El marc legal complet es desenvolupa a comunicar un canvi de risc a l'assegurança de cotxe.

2. Pas 1 — Identifica de quina cobertura es parla

Danys propis (tot risc del teu vehicle): és aquí on una reducció o denegació pot afectar-te directament.
Responsabilitat civil davant un tercer: la víctima està protegida per l'acció directa i cobra; la qüestió, si escau, es trasllada després a una possible repetició de l'asseguradora contra l'assegurat (pas 6).

3. Pas 2 — Revisa el qüestionari: t'ho van preguntar?

L'article 10 LCS vincula el deure de declarar al qüestionari. Comprova:

Va existir un qüestionari en contractar? En quin format?
Preguntava expressament pel factor que ara s'invoca (qui condueix, l'ús del vehicle, on es guarda)?
Si no ho preguntava, recorda que la llei exonera del deure respecte de les circumstàncies no incloses al qüestionari.

4. Pas 3 — Distingeix entre declaració inicial i agreujament posterior

No és el mateix una dada inexacta des de l'origen que un canvi sobrevingut durant el contracte. La distinció importa perquè l'estàndard de culpa és diferent:

Declaració inicial inexacta (article 10 LCS): la regla general és la reducció proporcional; l'alliberament total de la companyia exigeix dol o culpa greu.
Agreujament durant el contracte no comunicat (articles 11 i 12 LCS): la regla general també és la reducció proporcional; l'alliberament total exigeix mala fe.

En tots dos casos, la conseqüència ordinària és graduada: la simple manca de comunicació, sense mala fe ni dol, no comporta perdre tota la cobertura, sinó una reducció proporcional. El concepte es defineix a agreujament del risc.

5. Pas 4 — Mira com està redactada la clàusula a la pòlissa

Localitza la clàusula concreta que la companyia invoca i comprova la seva naturalesa:

És una clàusula que delimita el risc o que limita un dret de l'assegurat?
Si és limitativa, compleix l'article 3 LCS: està destacada de manera especial i acceptada específicament per escrit? Si no, es té per no posada.

El detall és a clàusules limitatives i delimitadores.

6. Pas 5 — Distingeix la teva posició de la de la víctima tercera

Si hi ha un tercer perjudicat, la seva indemnització no depèn d'aquesta discussió: la rep de l'asseguradora de responsabilitat civil dins dels límits de l'assegurança obligatòria. El que pot passar després és que la companyia, un cop pagat, intenti repetir contra l'assegurat a l'empara de l'article 10 del Reial decret legislatiu 8/2004, però només en els supòsits taxats de la llei. Un canvi de risc no comunicat no és, per si sol, una causa automàtica de repetició.

7. Pas 6 — Reclama primer al Servei d'Atenció al Client (SAC) o defensor

Abans d'acudir al supervisor, és obligatori presentar la reclamació al Servei d'Atenció al Client de l'entitat o, si existeix, al defensor del client. Demana acús de rebut i conserva el número de referència. El marc procedimental per a la fase del supervisor el fixa l'Ordre ECC/2502/2012.

8. Pas 7 — Si no et responen en termini o et deneguen: la DGSFP

Esgotada la via interna —o transcorregut el termini legal sense resposta satisfactòria—, pots presentar reclamació davant el Servei de Reclamacions de la DGSFP. Cal acreditar el pas previ pel SAC o defensor. L'informe de la DGSFP no és vinculant: orienta el criteri del supervisor, però la via que decideix definitivament és la judicial. El detall és a com reclamar davant la DGSFP pas a pas.

9. Documents que convé tenir a mà

La pòlissa íntegra: condicions generals, particulars i especials, i suplements.
El qüestionari de contractació, si existeix.
La carta o correu de denegació amb la clàusula concreta invocada.
La documentació del sinistre: comunicació, peritatge, fotografies.
Qualsevol comunicació prèvia amb el mediador o la companyia sobre el canvi.

10. Límits d'aquesta informació

No diu si una denegació concreta és correcta o no.
No prediu el resultat d'una reclamació.
No proposa cap quantia.
No recomana mediadors, advocats ni asseguradores concretes.

Per a passos individualitzats, cal acudir a un mediador propi i, si la complexitat o l'import ho justifiquen, a un advocat especialitzat.

Fonts oficials consultades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.