Reclamacions · D&O
Si la pòlissa D&O denega o redueix la cobertura: passos per reclamar
Una pòlissa D&O pot denegar o reduir la cobertura per motius molt diversos: clàusula claims made interpretada de manera estricta, fets coneguts no declarats, definició restrictiva d'assegurat, sublímits aplicats a la condemna ex article 456 TRLC, exclusió per dol, etc. Aquesta fitxa descriu l'ordre habitual de reclamació, els terminis legals que cal tenir presents i els documents que convé reunir. No és consell jurídic individualitzat i no recomana asseguradores ni productes.
Quan apareix una denegació o reducció en una pòlissa D&O
- La clàusula claims made no permet enquadrar la reclamació dins de la pòlissa (fet anterior a la retroactivitat pactada, reclamació posterior al període de descobriment, canvi recent d'asseguradora amb buit temporal, etc.).
- L'asseguradora invoca fets coneguts abans de la subscripció no declarats al qüestionari de risc (article 10 LCS).
- La companyia entén que la conducta reclamada és dolosa i invoca l'article 19 LCS o l'exclusió contractual paral·lela.
- La definició d'assegurat al condicionat no inclou la persona reclamada (per exemple, administrador persona jurídica i el seu representant persona física quan el contracte només esmenta «administradors persones físiques»).
- La pòlissa sublimita de manera específica la cobertura ex article 456 TRLC del dèficit concursal o l'exclou.
- La companyia invoca una exclusió específica: oferta pública, canvi de control, infracció d'una norma reguladora concreta, sanció administrativa pròpiament punitiva, multa penal, etc.
- L'asseguradora retarda la resposta o no compleix els terminis dels articles 16 i 18 LCS.
1. Documenta i comunica el sinistre tan aviat com sigui possible
L'article 16 LCS obliga la persona prenedora, l'assegurada o la beneficiària a comunicar a l'asseguradora l'esdeveniment del sinistre dins del termini màxim de set dies des que en tinguin coneixement, llevat que la pòlissa fixi un termini més ampli. En cas d'incompliment, l'asseguradora pot reclamar els danys i perjudicis causats per la falta de declaració; només en cas de dol o culpa greu es perd el dret a la indemnització.
En una reclamació D&O, la documentació mínima útil acostuma a ser:
- La pòlissa completa: condicions generals, particulars i especials, amb la lletra petita destacada i signada en cada renovació.
- El resum d'oferta i la informació precontractual lliurada abans de signar.
- La reclamació, demanda, querella o requeriment que ha arribat a la societat o als seus administradors, amb data certa i contingut íntegre.
- Si hi ha procediment penal o administratiu, les comunicacions oficials rebudes (citacions, providències, requeriments d'inspecció).
- Si hi ha procediment concursal, l'informe de l'administració concursal, l'escrit del Ministeri Fiscal i les peces de la secció de qualificació.
- L'històric de pòlisses D&O del risc en els darrers anys: inici, fi, retroactivitats, períodes de descobriment, condicionats successius.
- Comunicacions del corredor o de la pròpia companyia abans i durant la contractació, especialment si hi ha referències a retroactivitats, períodes posteriors o cobertures específiques.
2. Sol·licita per escrit la motivació íntegra de la denegació
Tan aviat com l'asseguradora denegui totalment o parcialment, és recomanable demanar per escrit la motivació íntegra de la decisió, amb cita literal de la clàusula i de l'article del condicionat. Cal conservar còpia datada i el justificant d'enviament. Aquesta motivació és el document que serveix de base per al pas següent (SAC) i per a un eventual procediment davant la DGSFP.
En paral·lel, convé verificar la doble exigència de l'article 3 LCS per a les clàusules limitatives invocades: destacament especial al condicionat i acceptació específica per escrit. Sense aquests dos requisits, l'oposabilitat de la clàusula limitativa decau.
3. Reclamació al Servei d'Atenció al Client (SAC) o al defensor del client
L'Ordre ECO/734/2004 obliga les entitats asseguradores a disposar d'un Servei d'Atenció al Client o, si així ho determinen, d'un defensor del client. Cal presentar la reclamació per escrit, ordenada i amb annexos, i conservar còpia datada del registre d'entrada. La pràctica del sector estableix un termini màxim de resposta d'un mes per a consumidors i pot estendre's fins a dos mesos en altres casos. Si l'entitat resol contra la persona reclamant o no respon en termini, queda oberta la via externa.
Cal recordar que en moltes pòlisses D&O la prenedora és la societat (no un consumidor) i les persones reclamants poden ser administradors, conselleries o directius (no consumidors en sentit estricte). La via externa de referència en aquests casos és el Servei de Reclamacions de la DGSFP i, en última instància, la via judicial; la mediació o l'arbitratge de consum només encaixa quan l'assegurat tingui la condició de consumidor.
4. Servei de Reclamacions de la DGSFP
L'Ordre ECC/2502/2012 regula el procediment davant el Servei de Reclamacions de la DGSFP. Els elements pràctics rellevants:
- Requisit previ: cal haver presentat la reclamació davant el SAC o el defensor del client de l'entitat i que hagi passat un mes (consumidor) o dos mesos (altres casos) sense resposta favorable.
- Forma: per escrit, en paper o per via telemàtica amb signatura electrònica reconeguda.
- Termini màxim de resolució del Servei de Reclamacions: quatre mesos des de la presentació de l'expedient.
- Caràcter no vinculant de l'informe: la resolució no obliga l'asseguradora ni és impugnable com a acte administratiu, però expressa el criteri del supervisor i pot derivar en actuacions d'inspecció.
5. Acció directa i terminis substantius davant la via judicial
El tercer perjudicat —socis que exerceixen l'acció individual de l'article 241 LSC, creditors que activen el règim subsidiari de l'article 240 LSC, la societat mateixa en l'acció social, l'administració concursal en supòsits de l'article 456 TRLC— pot exercir acció directa contra l'asseguradora del D&O a l'empara de l'article 76 LCS. La companyia podrà oposar-li les excepcions objectives derivades del contracte, però no les personals contra l'assegurat (per exemple, l'impagament de la prima per part de la societat prenedora).
Cal tenir presents els terminis substantius més rellevants:
| Termini | Article | Què marca |
|---|---|---|
| 7 dies | Article 16 LCS | Comunicació general del sinistre a l'asseguradora. |
| 40 dies | Article 18 LCS | Pagament del mínim del que l'asseguradora pugui deure, des de la declaració del sinistre. |
| 3 mesos | Article 20 LCS | Llindar de mora: si la prestació no s'ha satisfet sense causa justificada, s'apliquen interessos d'ofici en els termes legals. |
| 4 anys | Article 241 bis LSC | Prescripció de l'acció social i de l'acció individual contra els administradors des que haguessin pogut exercitar-se. |
En seu d'acció directa, el termini per reclamar al perjudicat es regeix per les regles generals de l'obligació indemnitzatòria i no s'identifica mecànicament amb el de l'article 241 bis LSC. Per a la quantificació d'interessos de mora a càrrec de l'asseguradora, l'article 20 LCS fixa l'interès legal del diner incrementat en un 50 % i, transcorreguts dos anys, una taxa no inferior al 20 % anual.
6. Quan pot tenir sentit assessorament jurídic propi
- La reclamació arriba amb forma de demanda judicial o querella i el procediment ja està en marxa.
- Hi ha conflicte d'interessos amb l'asseguradora pel que fa a la direcció jurídica de la defensa (article 74 LCS).
- L'asseguradora denega per dol o per fets coneguts i l'administrador discrepa de la qualificació.
- Hi ha diverses persones reclamades (consellers, alts directius, societat dominant) amb pòlisses encavalcades o cadenes de pòlisses.
- El procediment és concursal i la condemna ex article 456 TRLC està en discussió.
- La controvèrsia toca filials internacionals o pòlisses subscrites en l'estranger.
7. Fonts i notes
El marc legal d'aquesta fitxa el formen, principalment, els articles 3, 16, 18, 19, 20, 73, 74 i 76 de la Llei 50/1980 de Contracte d'Assegurança, els articles 236, 238, 239, 240, 241 i 241 bis del text refós de la Llei de Societats de Capital (Reial decret legislatiu 1/2010) i els articles 442, 443, 444 i 456 del text refós de la Llei concursal (Reial decret legislatiu 1/2020). El procediment davant el Servei de Reclamacions de la DGSFP es regula per l'Ordre ECC/2502/2012; el règim del SAC està regulat per l'Ordre ECO/734/2004. A Catalunya, l'Agència Catalana del Consum publica informació pública sobre drets en assegurances; la mediació i l'arbitratge de consum són voluntaris per a l'empresa i només encaixen quan l'assegurat tingui la condició de consumidor.
La fitxa no inclou imports orientatius, càlculs d'interessos, ni promesa de resultat. Per a una decisió adaptada a un cas concret, cal acudir a un advocat especialitzat, a una corredoria col·legiada o, en cas de controvèrsia amb l'asseguradora, al Servei de Reclamacions de la DGSFP.
Fonts oficials consultades
- Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança (articles 3, 16, 18, 19, 20, 73, 74 i 76) BOE
- Reial decret legislatiu 1/2010 — Llei de Societats de Capital (articles 236, 238, 239, 240, 241 i 241 bis) BOE
- Reial decret legislatiu 1/2020 — Llei concursal (articles 442, 443, 444 i 456) BOE
- Ordre ECC/2502/2012 — procediment davant el Servei de Reclamacions de la DGSFP BOE
- Ordre ECO/734/2004 — departaments i serveis d'atenció al client BOE
- Servei de Reclamacions — informació sobre el procediment DGSFP
- Drets en assegurances Agència Catalana del Consum
Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.