Reclamacions · Responsabilitat civil

Responsabilitat civil i danys a tercers

«Reclamar per responsabilitat civil» pot voler dir dues coses ben diferents: ser la persona perjudicada que reclama el dany o ser la persona assegurada que rep una reclamació d'un tercer i la trasllada a la seva companyia. Els dos costats miren al mateix marc legal —Codi civil i Llei de Contracte d'Assegurança— però amb passos pràctics distints. Aquesta fitxa enfoca el marc general; no recomana un curs d'acció concret per a cap cas particular.

Quan apareix aquest tipus de reclamació

  • Una persona perjudicada per un dany causat per algú altre vol que el responsable o la seva asseguradora repari el dany.
  • Una persona assegurada rep una reclamació formal d'un tercer (carta, requeriment, demanda) i ha de comunicar-ho a la seva companyia perquè ho gestioni segons la pòlissa.
  • Hi ha diverses pòlisses potencialment aplicables: RC familiar de la llar, RC de comunitat de propietaris, RC professional, RC d'un vehicle, RC d'una activitat esportiva. Identificar-les abans d'actuar és el primer pas.
  • Hi ha concurrència de culpes o discussió sobre la causa: cada part atribueix el dany a una altra.

Marc legal de fons

Conviuen dos blocs normatius:

  • Codi civil, articles 1902 i 1903: la responsabilitat extracontractual neix de l'acció o omissió en què intervé culpa o negligència; també respon, en certs supòsits, qui ha de respondre per fets de tercers (pares per fills menors, empresaris per dependents, titulars d'establiments, etc.).
  • Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança: estableix com s'articula la cobertura asseguradora —article 73 (objecte de la RC), article 74 (direcció jurídica), article 76 (acció directa del perjudicat contra l'asseguradora), articles 16, 18 i 20 (comunicació, pagament mínim i interessos de mora)—.

En la responsabilitat contractual (incompliment d'un contracte de serveis, per exemple), el règim base és el dels articles 1101 i següents del Codi civil; algunes pòlisses de RC professional cobreixen aquests supòsits dins del condicionat.

Què revisar a la pòlissa

Paràmetres clau d'una pòlissa de RC davant d'una reclamació de tercer
Paràmetre Què sol decidir On consta
Activitat / àmbit cobert Si el fet entra a la cobertura del producte (RC familiar, professional, d'una activitat concreta). Condicions particulars i especials.
Capital màxim per sinistre i agregat anual El topall superior de la indemnització a tercers. Condicions particulars.
Sublímits Topalls específics per a determinades garanties. Condicions especials.
Franquícies Part del dany que assumeix l'assegurat. Condicions particulars i especials.
Exclusions Supòsits no coberts (dol, multes, vehicles a motor, activitat professional en RC familiar, etc.). Condicions generals i especials.
Àmbit territorial Llocs on opera la cobertura. Condicions particulars.
Delimitació temporal Fets ocorreguts durant la vigència o reclamacions presentades durant la vigència (claims made), article 73 LCS. Condicions particulars i especials.

L'article 3 LCS obliga a destacar les clàusules limitatives i a fer-les acceptar específicament. Si la denegació de la companyia es fonamenta en una clàusula d'aquest tipus, és habitual que la lectura concreta —limitativa o delimitadora— condicioni el resultat.

Documents i proves a reunir

  • Identificació del fet: data, hora, lloc precís, presència de testimonis.
  • Fotografies i vídeos del dany i del lloc, amb data.
  • Comunicacions entre les parts: missatges, correus, burofaxos, requeriments.
  • Atestats de policia o bombers, si han intervingut.
  • Informes mèdics i partes de baixa, si hi ha lesions personals.
  • Pressupostos i factures de reparacions i reposicions, o valoracions tècniques raonades.
  • Pòlissa o pòlisses implicades (condicions generals, particulars i especials).
  • Documentació identificativa de les parts implicades i del titular del bé, animal o local on s'hagi produït el fet.

Primers passos abans d'escalar

  1. Si ets la persona assegurada que rep la reclamació: comunica-ho a la companyia per escrit dins del termini que indica la pòlissa (sovint set dies, segons l'article 16 LCS). No reconeguis responsabilitat ni acordis imports sense informar la companyia. L'article 74 LCS estableix, llevat de pacte en contrari, que la companyia assumeix la direcció jurídica davant la reclamació i corre amb les despeses de defensa.
  2. Si ets la persona perjudicada: reuneix la prova del fet i del dany i, si la persona causant té assegurança, valora si és més operatiu adreçar-se primer a aquella companyia, per la via extrajudicial, abans de plantejar acció directa contra ella.
  3. Demanar resposta motivada per escrit. Tant si reclames com si ets reclamat, exigeix que la companyia (la pròpia o la del causant) expliqui per escrit la seva posició amb cita de la clàusula o article legal en què es basa.
  4. Conservar tota la correspondència ordenada per data.

Acció directa: explicació general

L'article 76 LCS permet al perjudicat exigir la indemnització directament a la companyia del causant, sense haver de demandar prèviament la persona assegurada. L'acció és immune a les excepcions personals de la companyia contra la persona assegurada, però la jurisprudència permet oposar al perjudicat excepcions objectives derivades del contracte (límits de capital, exclusions, definició del fet assegurat). La companyia conserva el dret de repetir contra l'assegurat en cas de dol.

Aquesta entrada és una explicació general; la decisió pràctica de plantejar acció directa, negociació extrajudicial o via judicial depèn de cada cas i s'ha de valorar amb un professional. El detall del marc està a l'article acció directa contra l'asseguradora en responsabilitat civil.

L'ordre habitual de reclamació amb la companyia

  1. Comunicació formal a la companyia i intercanvi inicial d'informació.
  2. Reclamació al SAC de la companyia per escrit, ordenada i amb annexos.
  3. Defensor de l'assegurat, si la companyia n'ha designat un.
  4. Servei de Reclamacions de la DGSFP una vegada esgotada la via interna o vençut el termini sense resposta. El pronunciament no és executiu però és un criteri qualificat del supervisor; no resol controvèrsies estrictament pericials sobre la valoració del dany.
  5. Via judicial civil, com a última instància, quan els imports són rellevants i la reclamació administrativa no resol.

El detall procedimental general d'aquest ordre està desenvolupat a la fitxa sobre assegurança denegada; per al cas particular d'un accident de circulació, el marc específic es descriu a la fitxa d'accident de trànsit.

Quan pot tenir sentit assessorament professional

  • Hi ha lesions personals potencialment greus o danys econòmics elevats.
  • La companyia denega la cobertura per activitat no declarada o exclosa.
  • Hi ha diverses asseguradores implicades i cap part no assumeix responsabilitat.
  • Es discuteix la concurrència de culpes o l'origen exacte del dany.
  • El cas pot encaixar en RC professional i el règim aplicable canvia substancialment.
  • Cal valorar entre via extrajudicial, administrativa o judicial segons la prova i la quantia.

Errors habituals

  • Reconèixer responsabilitat o pactar imports amb el tercer sense informar la companyia.
  • Comunicar tard el sinistre, fora del termini de l'article 16 LCS, sense justificació.
  • Confondre RC familiar amb RC professional i invocar la pòlissa equivocada.
  • Reclamar només a una pòlissa quan en convindria informar diverses (per exemple, veí causant, comunitat, RC pròpia).
  • Esperar una indemnització «de barem» en una RC general: el barem és un instrument específic per a accidents de circulació, no una taula universal.
  • Saltar el SAC: cap reclamació davant la DGSFP s'admet sense haver fet abans una reclamació formal a la companyia.

Fonts oficials consultades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.