Diccionari · Concepte
Lesió corporal
«Lesió corporal» és l'expressió que utilitza la Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança, per referir-se a un dany sobre el cos d'una persona en el context dels seguros d'accidents. Apareix expressament a l'article 100 com a element central de la definició legal d'accident i es projecta sobre tot el Títol III de la LCS.
L'article 100 de la LCS: «lesió corporal» dins de la definició d'accident
L'article 100 de la Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança (LCS) defineix l'accident, en l'àmbit de l'assegurança privada, com "la lesió corporal que deriva d'una causa violenta, sobtada, externa i aliena a la intencionalitat de l'assegurat, que produeixi invalidesa temporal o permanent o mort". La frase és la que la pràctica del sector ha treballat durant dècades per delimitar quins fets activen una pòlissa d'accidents i quins, en canvi, queden fora.
De la definició es desprenen quatre requisits acumulatius que es lligen al concepte de lesió corporal:
- Causa violenta — un fet brusc, no progressiu, que actua sobre el cos.
- Causa sobtada — un esdeveniment puntual en el temps, no una alteració de salut que apareix progressivament.
- Causa externa — el fet ve de fora; no és una malaltia interna ni una causa endògena.
- Aliena a la intencionalitat de l'assegurat — sense dol per part de la persona assegurada.
Si el conjunt es dona, la lesió corporal causada pot activar les prestacions previstes al contracte (capital per invalidesa, indemnització en cas de mort o despeses d'assistència sanitària, segons les condicions). Si en falta algun, l'esdeveniment pot quedar fora del concepte d'accident i, per tant, fora de la cobertura específica d'aquesta modalitat. La delimitació del risc que les parts puguin pactar a la pòlissa s'afegeix a aquesta definició legal i la concreta.
Marc més ampli: el Títol III de la LCS
L'article 100 LCS no opera aïlladament. L'article 80 LCS obre el Títol III dient que el contracte d'assegurança sobre les persones "comprèn tots els riscos que poden afectar l'existència, la integritat corporal o la salut de l'assegurat". El terme paraigua del Títol III és aquesta "integritat corporal", del qual la "lesió corporal" de l'article 100 és una concreció en l'àmbit dels seguros d'accidents.
El Títol III també regula les modalitats que conviuen amb l'assegurança d'accidents:
- Assegurança de vida (articles 83 a 99 LCS) — capital o renda per al cas de mort, supervivència o ambdós.
- Assegurança d'accidents (articles 100 a 104 LCS) — la modalitat on apareix la "lesió corporal" com a peça central.
- Assegurances d'enfermetat i d'assistència sanitària (articles 105 i 106 LCS) — pagament de sumes i de despeses mèdiques o prestació directa de serveis.
L'article 82 LCS afegeix una regla rellevant per al règim general d'aquestes pòlisses: en assegurança de persones, l'asseguradora no se subroga contra el tercer responsable un cop pagada la prestació, amb l'excepció de les despeses d'assistència sanitària.
«Lesió corporal» (LCS) i «dany corporal» (barem)
La Llei 50/1980 utilitza "lesió corporal", però el dret espanyol té un altre terme tècnic, "dany corporal", que apareix sistemàticament al sistema legal de valoració del Títol IV del Reial decret legislatiu 8/2004, reformat per la Llei 35/2015. Són dos àmbits diferents:
- "Lesió corporal" delimita el fet que activa la cobertura en una pòlissa privada d'accidents (LCS).
- "Dany corporal" és l'objecte de valoració dins del barem aplicable als accidents de circulació regulats pel RDL 8/2004 (mort, seqüeles i lesions temporals, amb les seves taules).
Una mateixa persona accidentada pot, en una mateixa situació, activar tots dos plans alhora: la prestació contractual de la seva assegurança privada d'accidents (sobre la base de la "lesió corporal") i la indemnització baremada davant de l'asseguradora del responsable del fet de la circulació (sobre la base del "dany corporal"). Aquesta entrada és divulgativa i no quantifica indemnitzacions ni prejutja cap cas concret.
Fonts i notes
- Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança — Títol III "Assegurança de persones" (articles 80 a 106), especialment article 80 (riscos sobre l'existència, la integritat corporal o la salut), article 82 (no subrogació en l'assegurança de persones), article 100 (definició d'accident i de la "lesió corporal" que el caracteritza) i articles 105-106 (enfermetat i assistència sanitària).
- Reial decret legislatiu 8/2004 — text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor; el Títol IV i el seu annex regulen el sistema legal de valoració del "dany corporal".
- Llei 35/2015 — reforma del sistema per a la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació; introdueix el règim actual de Títol IV i del barem.
- Drets en assegurances — Agència Catalana del Consum.