Diccionari · Concepte
Dany personal
En assegurances, «dany personal» és l'expressió divulgativa amb què s'agrupen les conseqüències d'un sinistre sobre la vida, la integritat corporal o la salut d'una persona, com a contraposició al dany material. La llei en parla, segons el context, com a «lesió corporal» o «dany corporal»; la valoració concreta depèn del règim aplicable.
Un terme popular, no una definició legal
Ni la Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança (LCS) ni el text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor (RDL 8/2004) defineixen "dany personal" com a categoria autònoma. La LCS utilitza "lesió corporal" —article 100, en el context de la definició legal d'accident— i la Llei 35/2015, que va introduir el barem actual al Títol IV del RDL 8/2004, parla sistemàticament de "dany corporal". "Dany personal" és, per tant, un terme paraigua de la pràctica del sector que agrupa la mort, les seqüeles i les lesions temporals d'una persona com a conseqüència d'un sinistre.
Dos règims molt diferents
En accidents de circulació, els danys causats a les persones per fets de la circulació regulats pel RDL 8/2004 es valoren obligatòriament amb el sistema legal incorporat al seu Títol IV, introduït per la Llei 35/2015. És una cuantificació legal que s'imposa "en tot cas, amb independència de l'existència o inexistència d'assegurança i dels límits quantitatius de l'assegurança obligatòria".
En canvi, en una assegurança privada de persones —vida, accidents o salut, regulada pel Títol III de la LCS (articles 80 a 106)— la prestació és contractual: l'asseguradora paga el capital o la renda convinguts a la pòlissa, segons les seves condicions, sense que el barem de tràfic s'apliqui per llei. Els dos règims poden conviure: una persona lesionada en un accident de trànsit pot tenir alhora una prestació contractual de la seva assegurança privada d'accidents i una indemnització baremada davant de l'asseguradora del responsable.
Què cobreix el barem en termes generals
El sistema legal de valoració s'organitza en tres grans partides de dany corporal: mort, seqüeles (lesions permanents) i lesions temporals, plasmades respectivament a les taules 1, 2 i 3 de l'annex del RDL 8/2004. Dins de cada partida es distingeixen el perjudici personal bàsic, els perjudicis particulars i el perjudici patrimonial (que inclou dany emergent i lucre cessant). El sistema s'inspira en els principis de reparació íntegra, vertebració de les partides i objectivació dels criteris.
Ús fora del trànsit
L'aplicació obligatòria del barem es limita als fets de la circulació regulats pel RDL 8/2004. Fora d'aquest àmbit —per exemple, en responsabilitat civil sanitària, accidents laborals o altres reclamacions civils— els tribunals espanyols sovint el fan servir com a referència orientativa per valorar el dany corporal, però es tracta d'un ús jurisprudencial, no d'una imposició legal. Aquesta entrada té finalitat divulgativa i no quantifica indemnitzacions.
Fonts i notes
- Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança — Títol III "Assegurança de persones" (articles 80 a 106), especialment article 80 (riscos sobre l'existència, la integritat corporal o la salut), article 82 (no subrogació en seguros de persones) i article 100 (definició d'accident).
- Reial decret legislatiu 8/2004 — text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor; Títol IV i annex contenen el sistema legal de valoració del dany corporal.
- Llei 35/2015 — reforma del sistema per a la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació; introdueix el Títol IV i les taules 1, 2 i 3 del barem.
- Drets en assegurances — Agència Catalana del Consum.