Diccionari · Concepte

Carència

La carència és el període que va des de l'alta de la pòlissa fins al moment en què una determinada garantia comença a produir efectes. Durant aquest temps, la persona assegurada paga la prima però encara no pot utilitzar el servei o rebre la prestació concreta sotmesa a aquell període.

On apareix amb més freqüència

  • Assegurances de salut: per a intervencions quirúrgiques, parts, atenció pediàtrica del nounat, tractaments d'alta complexitat o reproducció assistida.
  • Defensa jurídica: alguns condicionats fan que la cobertura de defensa jurídica només s'activi passats uns mesos.
  • Determinades garanties en pòlisses de la llar, comerç o autònoms (per exemple, robatori, certs danys electrònics) on la pràctica del sector estableix una carència.

Per què existeix

La carència respon a una raó tècnica: evitar la contractació d'una pòlissa amb la finalitat immediata d'utilitzar un servei costós previsible. La fitxa pública de l'Agència Catalana del Consum recorda explícitament que en les assegurances de salut "pot haver-hi un temps de carència durant el qual no podreu utilitzar els serveis contractats" i que cal informar-se bé del tipus de carència i la durada.

Punts a revisar al condicionat

  • Durada de la carència per a cada garantia (pot variar molt: dies, mesos, fins i tot més en intervencions complexes).
  • Excepcions (urgències vitals, certs serveis bàsics).
  • Convalidació entre companyies en cas de canvi: no és un dret universal i requereix verificació prèvia per escrit.
  • Diferència amb les exclusions per preexistència: una pòlissa "sense carències" pot continuar excloent patologies prèvies.

No és el mateix que una franquícia ni una exclusió

La franquícia és un import o percentatge que assumeix l'assegurada per cada sinistre cobert. L'exclusió és un supòsit que queda fora del que cobreix la pòlissa. La carència, en canvi, només suspèn temporalment l'aplicació d'una garantia: passat el termini, la garantia s'activa amb plena eficàcia.

Fonts i notes