Article · Sinistres

Peritatge contradictori en una assegurança de llar: què és i quan pot tenir sentit

Quan la companyia i la persona assegurada no es posen d'acord sobre quant val un dany, la Llei de Contracte d'Assegurança preveu un mecanisme específic: el peritatge contradictori de l'article 38. És una via tècnica útil en alguns casos, però amb terminis estrictes, costos propis i un resultat que pot ser vinculant per a les parts. Aquest article explica com funciona en general i quan pot tenir sentit considerar-lo, sense substituir l'assessorament d'un professional col·legiat.

1. Què és un peritatge en una assegurança de llar?

En una pòlissa de llar, el peritatge és la valoració tècnica que fa una persona pèrita per determinar la causa del sinistre, l'abast dels danys i el cost de reposar-los, d'acord amb el que cobreix el contracte. És la pràctica habitual en sinistres de danys materials —aigua, incendi, robatori, vidres— quan la complexitat o l'import així ho recomanen.

En el procediment ordinari, l'asseguradora envia un pèrit propi (o concertat) que visita l'immoble, fa fotografies, recull justificants i emet un informe amb la quantia que proposa indemnitzar. El més freqüent és que el pèrit estigui contractat per la companyia: la seva independència tècnica no exclou que treballi per a ella, cosa que pot influir en la forma en què es presenten els danys. Quan la valoració satisfà les dues parts, l'expedient es tanca amb un acord d'indemnització. La controvèrsia comença quan no és així.

2. Quan pot aparèixer el desacord amb la companyia

El desacord pericial no sempre vol dir que la companyia actuï de mala fe; en bona part dels casos respon a diferències tècniques o de lectura del condicionat. Els punts on apareix amb més freqüència són els següents:

Import dels danys. El pressupost que la companyia accepta és clarament inferior al cost real de reparar o reposar, sobretot en partides com mobles, terres, parquets, electrodomèstics, cuines o sostres.
Origen i causa del dany. La companyia atribueix la causa a un fet no cobert (humitat preexistent, falta de manteniment, vici constructiu) o a un tercer (veí, comunitat de propietaris) i no a la cobertura contractada.
Abast i extensió. La companyia indemnitza només una part del dany visible i considera la resta com a no relacionat amb el sinistre.
Aplicació de límits, franquícies o sub-límits. El pèrit aplica límits específics del condicionat —contingut, primer risc, percentatges— que la persona assegurada no havia identificat clarament en la pòlissa.
Valor de reposició vs. valor venal. Algunes pòlisses indemnitzen a valor de reposició i altres a valor real (descomptant antiguitat). Una mateixa partida pot variar molt segons quin s'apliqui.

Aquests punts no necessàriament obren el camí del peritatge contradictori: bona part es resolen amb un escrit raonat al Servei d'Atenció al Client o amb proves documentals afegides. El peritatge contradictori està pensat, més aviat, per a discrepàncies quantitatives o tècniques sobre la valoració del dany.

3. Què és el peritatge contradictori

El peritatge contradictori és el mecanisme previst a l'article 38 de la Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança per resoldre la controvèrsia pericial en sinistres de danys materials. La idea bàsica és senzilla: si les parts no es posen d'acord en l'import de la indemnització dins dels terminis legals, cada part designa el seu pèrit i, si tampoc no hi ha acord entre ells, intervé un tercer pèrit.

Té tres característiques que el diferencien d'altres vies:

És tècnic, no jurídic. No discuteix si una clàusula és vàlida o si el contracte s'ha incomplert, sinó quants diners val el dany i en quina mesura respon a una garantia coberta.
El dictamen final pot ser vinculant. Si cap part l'impugna judicialment dins del termini legal, esdevé inatacable. No és, per tant, una valoració merament orientativa.
Té costos propis. Cada part assumeix el cost del seu pèrit i, si cal nomenar-ne un tercer, els seus honoraris es reparteixen entre les dues parts, llevat dels supòsits excepcionals previstos a la mateixa llei.

No és una via per a totes les controvèrsies. Per a discussions sobre cobertures, exclusions o clàusules, la via natural sol ser la reclamació davant la DGSFP i, si escau, els tribunals. El propi Servei de Reclamacions de la DGSFP recorda en les seves memòries que les controvèrsies estrictament pericials sobre import s'han de canalitzar pel procediment de l'article 38.

4. Què diu de manera general la Llei del Contracte d'Assegurança

L'article 38 de la Llei 50/1980 dibuixa un procediment seqüencial. Aquest article descriu les passes en general; el detall concret d'un cas pot tenir matisos rellevants i, per això, és preferible una valoració professional abans d'activar el mecanisme.

Relació prèvia d'objectes i danys. Dins dels cinc dies des de la comunicació del sinistre prevista a l'article 16, l'assegurat o el prenedor han de comunicar per escrit a la companyia la relació d'objectes existents al temps del sinistre, dels salvats i una estimació dels danys. Aquest pas previ no és testimonial: és, en la pràctica, la base sobre la qual es discutirà la valoració.
Termini per a l'acord o el mínim. Si dins del termini previst a l'article 18 (40 dies des de la recepció de la declaració del sinistre) no s'arriba a un acord sobre la indemnització, s'activa el procediment de pèrits.
Designació de pèrit per cada part. Cada part nomena el seu pèrit. L'acceptació consta per escrit. Si una part, requerida per l'altra, no designa el seu pèrit en vuit dies, s'entén que accepta el dictamen del pèrit contrari i hi queda vinculada.
Acta conjunta dels dos pèrits. Si els dos pèrits arriben a un acord, formalitzen una acta amb les causes del sinistre, la valoració dels danys, les circumstàncies que afecten la indemnització i la proposta d'import líquid.
Tercer pèrit, si no hi ha acord. Si no s'arriba a un acord, les dues parts designen un tercer pèrit de conformitat. Si no es posen d'acord en aquesta designació, es pot promoure un expedient de jurisdicció voluntària o davant notari. El termini per emetre el dictamen és el que pactin les parts o, en defecte, trenta dies des de l'acceptació del nomenament.
Dictamen i possibilitat d'impugnació. El dictamen, per unanimitat o per majoria, és vinculant per a les parts excepte que s'impugni judicialment: l'asseguradora té trenta dies per impugnar i la persona assegurada en té cent vuitanta, comptats des de la notificació. Si no s'impugna en aquests terminis, esdevé inatacable.
Efectes del dictamen sobre el pagament. Si el dictamen no s'impugna, la companyia ha d'abonar la indemnització acordada en cinc dies. Si s'impugna, ha d'abonar com a mínim l'import previst a l'article 18.

L'article 39 reparteix els costos: cada part paga els honoraris del seu pèrit i els del tercer i les altres despeses de la peritació es paguen a parts iguals, llevat que una de les parts hagi mantingut una valoració manifestament desproporcionada, en aquest cas ho assumeix ella sola. Per a un cas concret, aquesta clàusula no és una garantia: que la valoració sigui o no "manifestament desproporcionada" l'apreciarien, en última instància, els tribunals.

5. Costos, terminis i riscos: per què no sempre compensa

Plantejat així, el peritatge contradictori sembla una opció "neta" per a qualsevol discrepància. A la pràctica, té diversos costos i riscos que conviden a ponderar-lo abans d'activar-lo:

Costos, terminis i riscos habituals del peritatge contradictori
Element	Què sol implicar
Pèrit propi	Honoraris a càrrec de la persona assegurada. La factura depèn de la complexitat, l'immoble i la zona; per a un sinistre de llar habitual, sol ser una despesa notable.
Tercer pèrit	Honoraris i despeses repartits a mitges entre les dues parts, amb l'excepció esmentada de "valoració manifestament desproporcionada".
Temps	Designacions, acceptacions, visites, informes i, si escau, expedient de jurisdicció voluntària o davant notari. Pot allargar mesos.
Caràcter vinculant	Si no s'impugna judicialment dins dels terminis (30 dies asseguradora, 180 dies assegurat), el dictamen esdevé inatacable. Una valoració desfavorable, doncs, no és reversible per la via administrativa.
Impugnació judicial	Possible, però amb costos i terminis propis. Sol requerir assessorament d'un advocat especialitzat.
Mora i interessos	Si finalment hi ha demora imputable a la companyia, l'article 20 LCS preveu interessos legals incrementats. La valoració d'aquesta mora correspon, en cas de discrepància, als tribunals.

Per això, una primera regla pràctica raonable és comparar la diferència entre la valoració de la companyia i la pròpia amb el cost previsible del procediment. Si la diferència és petita en relació amb els honoraris esperats, el peritatge contradictori sol no compensar. Si la diferència és gran i hi ha base tècnica sòlida per defensar una altra valoració, comença a tenir més sentit considerar-lo. Per al procediment defensiu pas a pas davant una discrepància d'import en un sinistre de la llar, vegeu la fitxa de reclamacions.

6. Documents i proves que convé tenir abans de discutir la valoració

El peritatge contradictori es resol en bona part amb proves materials. Abans de pensar a activar-lo, és recomanable haver consolidat una sèrie de documents bàsics:

Pòlissa completa: condicions generals, particulars i especials, més suplements posteriors. Sense aquest material no es pot discutir què cobreix la companyia.
Comunicat del sinistre amb número d'expedient, data i canal, i totes les comunicacions posteriors amb la companyia (correus, missatges d'aplicació, cartes).
Relació d'objectes presentada en els cinc dies posteriors a la comunicació, com preveu l'article 38, amb estimació dels danys (vegeu comunicar un sinistre a l'asseguradora).
Fotografies i vídeos amb data del lloc abans, durant i després de les actuacions d'urgència.
Pressupostos i factures de reparacions, reposicions o intervencions d'urgència, amb identificació clara del proveïdor.
Informe pericial rebut de la companyia i, si és possible, una segona valoració tècnica independent.
Acta del peritatge inicial i, si n'hi ha, les observacions de la persona assegurada signades al final de l'informe.

Una valoració alternativa raonada —amb amidaments, partides per partides i preus de mercat— és més difícil de descartar que una xifra global. Aquesta feina, en cases amb dany rellevant, sol ser pròpia d'un pèrit independent.

7. Quan pot tenir sentit demanar una revisió professional

Cap article divulgatiu pot dir, amb informació general, si en un cas concret cal o no fer peritatge contradictori. Pot, en canvi, descriure els supòsits on una revisió professional pot ser raonable abans de decidir:

La diferència entre la valoració de la companyia i una segona valoració de referència és substancial, no només d'estil o de redacció.
El sinistre afecta béns amb dificultat de reposició (sostres antics, parquets a mida, instal·lacions específiques) i la base de càlcul de la companyia no els reflecteix.
La discrepància no és sobre què està cobert, sinó sobre quant val: el peritatge contradictori està pensat per a aquest segon escenari.
Es disposa de pressupostos i amidaments d'industrials independents que sostenen una valoració diferent.
Hi ha riscos derivats (humitats persistents, problemes estructurals, afectació a tercers) que la valoració actual no aborda.
Hi ha temps i recursos per assumir el procediment, amb consciència que pot allargar-se.

Per contra, hi ha situacions on activar el procediment no sol ser la millor opció: discrepàncies merament jurídiques sobre cobertura, controvèrsies derivades d'una clàusula limitativa que la persona assegurada considera no destacada o no acceptada, o denegacions per incompliments del deure d'informació que es resolen millor per la via de la reclamació i, si escau, la jurisdicció civil.

8. Errors habituals

No tots, però sí els que apareixen amb més freqüència en expedients que acaben mal:

Confondre peritatge contradictori amb "segona opinió" informal. Una contractació puntual d'un pèrit independent per orientar-se no és, per si sola, peritatge contradictori. Per activar el procediment de l'article 38 calen actes formals: requeriment a l'altra part, designació, acceptació i terminis.
No respectar el termini de l'article 38 per a la relació d'objectes. Presentar la llista desprès de visites pericials o quan la companyia ja ha proposat un import dificulta justificar la posició posterior.
No comprovar el contracte abans d'iniciar. Algunes pòlisses incorporen regles internes de tramitació pericial que matisen el règim general. Cal llegir-les amb cura.
No quantificar bé la diferència. Sense una segona valoració documentada, la "diferència" és sovint una xifra arrodonida, no comparable amb el cost del procediment.
Acceptar tàcitament la valoració del pèrit únic. Una signatura de "rebut conforme" amb la xifra de la companyia pot complicar molt una discussió posterior.
Activar el procediment quan el problema és de cobertura. Si la companyia denega o redueix invocant una exclusió o una clàusula, l'article 38 no és la via natural per resoldre-ho: l'acord pericial, per ampli que sigui, no decideix qüestions de validesa contractual.
Oblidar els terminis d'impugnació. Un cop notificat el dictamen, els terminis de 30 i 180 dies corren. Deixar-los vèncer sense decisió equival a acceptar el dictamen, encara que sigui desfavorable.

9. Relació amb la reclamació a la companyia i la DGSFP

El peritatge contradictori conviu amb les altres vies de reclamació, però no les substitueix. En la pràctica, encaixa així:

Servei d'Atenció al Client (SAC). Continua sent el primer canal davant qualsevol disconformitat, també pericial. Una reclamació formal al SAC abans d'activar el procediment de l'article 38 deixa rastre i, en alguns casos, evita haver d'iniciar-lo.
Defensor de l'assegurat. Si la companyia n'ha designat un, pot conèixer la controvèrsia, sobretot quan la discrepància no és estrictament pericial sinó que toca aspectes de gestió, transparència o de tractament.
DGSFP. El Servei de Reclamacions de la DGSFP no resol controvèrsies purament tècniques sobre valoració pericial. En les seves memòries anuals fa constar de manera reiterada que aquestes controvèrsies s'han de canalitzar pel procediment de l'article 38; el seu informe, quan es tracta d'aquesta matèria, es limita a recordar-ho. Sí que pot conèixer els aspectes de transparència, terminis o bones pràctiques.
Consum. A Catalunya, les vies de consum (Agència Catalana del Consum, OMIC i OCIC) poden oferir mediació o arbitratge en àmbits propis del consumidor, sempre que el cas no estigui pendent en una altra via i la companyia accepti la sotmissió.
Via judicial. Tant si s'ha fet peritatge contradictori com si no, la jurisdicció civil és l'última instància. Si el dictamen s'impugna en els terminis previstos, la decisió final la pren un tribunal.

Aquesta combinació no és lineal: en alguns casos compensa esgotar la via interna abans d'activar l'article 38; en altres, la natura tècnica del cas recomana iniciar el peritatge contradictori sense esperar. La tria correspon a la persona assegurada amb assessorament adequat.

10. Fonts i notes

El marc legal d'aquest article és la Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança, especialment els articles 18 (pagament del mínim en 40 dies), 20 (mora de l'asseguradora), 38 (procediment pericial per a sinistres de danys materials) i 39 (despeses i honoraris dels pèrits). El procediment de reclamació davant el supervisor sectorial el regula l'Ordre ECC/2502/2012, i els requisits previs del servei d'atenció al client estan a l'Ordre ECO/734/2004. Les referències a l'abast del Servei de Reclamacions de la DGSFP en matèria pericial provenen de la informació pública del propi servei i de les memòries anuals que publica la DGSFP. A Catalunya, les vies de consum es canalitzen a través de l'Agència Catalana del Consum.

Aquest article no recull doctrina del Tribunal Suprem amb números de sentència concrets, perquè la interpretació detallada de l'article 38 LCS pot variar segons el cas i l'aplicació jurisprudencial actualitzada correspon a un professional col·legiat. Per a una valoració adaptada a una situació real, cal acudir a un advocat especialitzat en dret d'assegurances o a una associació de consumidors.

Fonts oficials consultades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.