Article · Trànsit

Declaració amistosa o atestat policial: què pot passar després d'un accident

Després d'un accident de trànsit, la primera decisió pràctica sol ser quin document es genera: una declaració amistosa entre conductors o un atestat policial. No són alternatives equivalents, i la tria correcta depèn del cas. Aquest article explica les diferències, què cal documentar al moment i com es relacionen tots dos documents amb la culpa i la indemnització, sense oferir estratègia per a un cas concret.

1. Dos documents diferents per a situacions diferents

Els dos documents més habituals després d'un accident de trànsit a Espanya són la Declaració Amistosa d'Accident (DAA, popularment "part amistós") i l'atestat policial. Compleixen funcions complementàries, no equivalents:

La declaració amistosa és un document privat entre conductors. Recull les dades essencials del sinistre (vehicles, asseguradores, dades dels conductors, circumstàncies, croquis) en un formulari europeu estàndard, i facilita la tramitació per les companyies quan hi ha acord sobre què ha passat.
L'atestat policial és un document oficial elaborat per la força policial actuant (Mossos d'Esquadra, policia local o Guàrdia Civil de trànsit segons la via i la jurisdicció). Conté la versió dels fets recollida per agents, declaracions, identificacions, croquis tècnic i, si escau, indicis i diligències. Pot ser prova rellevant en seu administrativa, civil o penal.

Cap dels dos documents decideix per si sol la culpa: la determinació definitiva de la responsabilitat correspon, en cas de discrepància, a les companyies en primera instància i, en darrera, als tribunals.

2. Quan es pot utilitzar la declaració amistosa

La DAA està pensada per a situacions relativament senzilles en què els conductors es posen d'acord en la descripció del sinistre. Els supòsits típics en què sol funcionar:

Col·lisió entre vehicles amb només danys materials, sense ferits.
Tots els vehicles estan identificats i tenen assegurança vigent.
Els conductors es posen d'acord en la descripció i en les caselles centrals del formulari (vehicle A i vehicle B).
No hi ha sospita de conducció sota efectes d'alcohol o drogues, de delicte ni de simulació.

En aquestes situacions, omplir la DAA al lloc dels fets sol ser la manera més eficient d'iniciar la tramitació. La companyia rep les dades i el croquis acordats, i pot començar a gestionar el sinistre. Cal recordar que el formulari és una declaració, no una renúncia: descriure els fets amb veracitat és el mínim, encara que vagin en contra de la posició pròpia.

Per al detall del formulari, les caselles i el croquis, vegeu l'article sobre com omplir un part amistós sense complicar la reclamació.

3. Quan pot intervenir la policia i generar-se un atestat

Segons l'orientació pública de la Direcció General de Trànsit i la pràctica habitual, l'avís al 112 i l'eventual atestat policial són necessaris o aconsellables en supòsits com aquests:

Hi ha persones ferides, encara que les lesions semblin lleus.
Hi ha sospita de conducció sota els efectes d'alcohol o drogues.
Hi ha discrepància entre conductors sobre la dinàmica de l'accident.
Algun conductor es nega a identificar-se o es dóna a la fuga.
Un dels vehicles no està assegurat o no està matriculat correctament.
L'accident afecta béns públics (semàfors, baranes, mobiliari urbà) o és en una zona on cal regular el trànsit.
Hi ha animals implicats en l'accident en supòsits que puguin requerir tramitació específica.
Es percep conducció temerària o qualsevol indici de possible delicte (lesions imprudents, conducció sense permís, conducció sense assegurança).

Quan apareix algun d'aquests elements, esperar la policia o trucar al 112 és gairebé sempre la decisió més prudent. L'atestat, una vegada confeccionat, es pot demanar posteriorment per qualsevol part implicada al cos policial actuant.

4. Per què cap document s'ha d'omplir amb presses

La DGT i la pràctica habitual coincideixen en una idea: el moment immediatament posterior a un accident no és el millor per a la reflexió. Tres recomanacions transversals:

Si no hi ha acord, és preferible no signar. Una vegada signada, la DAA difícilment admet modificacions: el que s'ha marcat és la versió que les companyies rebran. La pròpia DGT recorda que, davant d'una falta d'acord, és preferible cridar la policia.
Si no s'entén una casella, és preferible no marcar-la. Les caselles centrals descriuen circumstàncies (canvi de carril, marxa enrere, prioritat, posició) amb implicacions sobre la responsabilitat. Marcar una casella per inèrcia o per pressió pot complicar la reclamació posterior.
El nerviosisme i la pressió són normals. Si l'altre conductor demana "tancar ràpid" o utilitza un to insistent, té sentit prendre's uns minuts, fer fotografies, recollir dades i, si cal, demanar la presència de l'autoritat. No és una falta de cortesia: és una mesura raonable de protecció.

Tampoc no convé signar res que no es comprengui, ni acceptar valoracions ràpides de tercers sobre la culpa o sobre la magnitud dels danys.

5. Fotos, testimonis i dades dels vehicles

Les proves recollides al moment són gairebé impossibles de reconstruir més endavant. Tant si finalment es completa una DAA, com si intervé la policia, és útil documentar:

Posició dels vehicles al lloc, abans de moure'ls (si la situació de seguretat ho permet), i després de retirar-los.
Danys visibles de tots els vehicles, en general i en detall.
Senyalització, semàfors, marques al paviment, condicions de visibilitat, meteorologia.
Matrícules i, si és possible, identificacions complertes (DNI, permís de conduir, pòlissa).
Dades de testimonis: nom, telèfon, posició al lloc i, si era un altre conductor, dades del seu vehicle.
Hora exacta dels fets, especialment si pot haver-hi diferències entre l'hora apuntada al document i la realitat. La majoria de telèfons mòbils desen aquesta informació a les metadades de les fotografies.

No cal acumular fotografies indefinidament: una sèrie ordenada i nítida sol ser molt més útil que centenars d'imatges desordenades. Si finalment hi ha discussió, aquesta documentació pot ser tan important com el mateix part o atestat.

6. Què passa si no hi ha acord entre conductors

Davant la falta d'acord, les sortides habituals són:

Opcions habituals quan no hi ha acord entre conductors
Situació	Camí habitual
Cap dels dos vol signar una versió comuna i no hi ha urgència mèdica	Cada conductor pot omplir la seva pròpia DAA i comunicar-la a la seva companyia. La part de l'altre conductor queda en blanc o no se signa.
Una part es nega a donar dades o a romandre al lloc	Trucar al 112. La policia podrà identificar el vehicle i recollir l'incident en un atestat.
Una part insisteix per signar una versió que no es comparteix	No signar. Demanar l'arribada de l'autoritat o, com a mínim, recollir totes les dades possibles i comunicar-ho a la pròpia asseguradora dins el termini de la pòlissa.
S'ha donat a la fuga	Denunciar el fet a l'autoritat com més aviat millor. En supòsits taxats, pot intervenir el Consorci de Compensació d'Assegurances.

Cap d'aquests camins és "millor" en abstracte: l'opció prudent depèn del cas. En tot supòsit de fuga, sospita de delicte o lesions, la trucada al 112 és, segons la informació pública de la DGT, la primera decisió raonable.

7. Com comunicar el sinistre a l'asseguradora

Tant amb DAA com amb atestat, la persona assegurada té el deure de comunicar el sinistre a la pròpia companyia. L'article 16 de la Llei 50/1980 fixa un termini general màxim de set dies des que es coneix el sinistre, llevat que la pòlissa estableixi un termini més ampli. L'incompliment d'aquest deure pot generar conseqüències, encara que no implica necessàriament la pèrdua de la cobertura: el règim concret figura al condicionat i a la jurisprudència aplicable.

Recomanacions pràctiques:

Comunicar el sinistre per via documentada (correu electrònic, formulari de la pròpia companyia, registre, missatge intern de l'app), no només per telèfon.
Adjuntar còpia de la DAA signada o de la pròpia versió no signada, fotografies i, si està disponible, justificants d'assistència mèdica.
Si hi ha hagut atestat, indicar el cos policial actuant, l'hora i, si es coneix, el número de diligències.
Conservar la còpia segellada o el justificant de presentació: és la prova que el deure de comunicació s'ha complert.

Per al detall del termini i de les proves útils, hi ha l'article dedicat a comunicar un sinistre a l'asseguradora.

8. Relació amb culpa, responsabilitat i indemnització

Cap dels dos documents tanca per si sol la discussió sobre la culpa:

La DAA orienta la primera valoració de les companyies, però no és vinculant en una jurisdicció civil si les proves apunten en una altra direcció.
L'atestat policial té un pes provatori important i és habitual que aparegui referenciat en procediments administratius i judicials. No és, però, una sentència: els tribunals poden apartar-se del seu contingut quan altres proves ho justifiquen.

Per al sistema d'indemnització, l'estructura general parteix del Reial Decret Legislatiu 8/2004: l'assegurança obligatòria respon davant el tercer perjudicat amb un règim quasi-objectiu en els danys personals i les regles ordinàries de la culpa en els danys materials. La via per quantificar les lesions és el sistema de valoració introduït per la Llei 35/2015, descrit a l'article sobre danys personals i barem (marc general). Aquesta pàgina no proporciona imports ni càlculs: el barem aplicat al cas concret correspon a un professional col·legiat.

9. Errors habituals

Signar la DAA per pressió o per voluntat de tancar ràpid, sense haver entès les caselles ni el croquis.
Modificar el document després sense reflectir el canvi amb l'altre conductor. Una versió contradictòria sol perjudicar més que la primera.
No demanar la presència policial quan hi ha qualsevol indici de lesió, sospita de conducció sota efectes o discrepància estructural.
Fiar-se només de la paraula de l'altre conductor sobre la seva assegurança o el seu vehicle, sense comprovació documental.
No demanar còpia de l'atestat quan es comença a tramitar la reclamació. Si s'ha de discutir per via judicial, l'atestat és un dels documents centrals.
Confondre l'atestat amb una sentència. L'atestat orienta, però la responsabilitat la declara, en última instància, l'òrgan judicial competent.
No comunicar el sinistre a la pròpia companyia assumint que ja ho farà l'altre conductor. Cada part té el seu propi deure.
No conservar fotografies, dades de testimonis ni justificants mèdics. Sense documentació, el risc de discrepància no resolta s'incrementa.

10. Fonts i notes

Aquesta pàgina parteix de la informació pública de la Direcció General de Trànsit sobre què fer davant d'un accident de trànsit (protocol PAS, avís al 112 i criteris pràctics sobre la signatura del part amistós), del marc legal del Reial Decret Legislatiu 8/2004, que aprova el text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor, i del règim general dels contractes d'assegurança que estableix la Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança, especialment pel que fa al deure de comunicació del sinistre (article 16), al pagament de l'import mínim (article 18) i a la mora de l'assegurador (article 20). Per als supòsits de vehicle desconegut o sense assegurança, és aplicable la informació pública del Consorci de Compensació d'Assegurances. En matèria de reclamacions de l'usuari d'assegurances, és competent el Servei de Reclamacions de la DGSFP; en l'àmbit del consum a Catalunya, l'Agència Catalana del Consum.

Aquest article no recomana cap actuació individual per a un cas concret. Per a situacions amb lesions, fugida, sospita de delicte o conflicte sobre la responsabilitat, el camí natural és comptar amb un advocat especialitzat o una associació de víctimes des del moment en què sigui possible.

Fonts oficials consultades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.