Diccionari · Concepte
Elements privatius
Els elements privatius són les parts d'un edifici en règim de propietat horitzontal que són objecte de propietat separada de cada titular: els pisos, els locals i els seus annexos. El llibre cinquè del Codi civil de Catalunya els distingeix dels elements comuns, que pertanyen al conjunt de propietaris.
Què són (article 553-33 CCCat)
L'article 553-33 del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya (Llei 5/2006) configura com a elements privatius els habitatges, els locals i els espais físics que poden ser objecte de propietat separada i que tenen independència funcional (un accés propi a la via pública, directament o a través d'un element comú). Els annexos vinculats de manera inseparable —com un traster o una plaça d'aparcament— segueixen el règim de l'element privatiu a què pertanyen.
Qui els conserva
El propietari de cada element privatiu té el deure de conservar-lo en bon estat i de mantenir els serveis i les instal·lacions que s'hi ubiquen (article 553-38). També ha de tolerar les restriccions imprescindibles per fer obres de conservació en elements comuns o en altres elements privatius (article 553-39).
No s'ha de confondre amb l'ús privatiu d'un element comú
Una terrassa o una coberta d'ús exclusiu d'un sol propietari no és un element privatiu: és un element comú amb l'ús atribuït en exclusiva (article 553-43), amb un règim de costos repartit entre el propietari que en gaudeix i la comunitat.
Per què importa en una assegurança
Amb caràcter general, la pòlissa de la llar sol mirar cap als elements privatius i el seu contingut. Però quina pòlissa respon davant d'un dany concret no ho decideix el llibre cinquè, sinó cada condicionat i els fets. El desenvolupament és a danys en elements comuns i privatius.
Fonts i notes
- Llei 5/2006, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya — articles 553-33 (elements privatius), 553-38 i 553-39 (conservació) i 553-43 (elements comuns d'ús privatiu).
- Text consolidat — Generalitat de Catalunya, Portal Jurídic.